Tenim una Unió Europea irresponsable que no assumeix les conseqüències dels seus actes. En aquest sentit, em remeto a l'informe publicat aquest mes de juliol pel Centre Delàs d’Estudis per la Pau, que sota el títol 'Armes Europees que Alimenten Conflictes. Conflictes dels quals Fugen els Refugiats', demostra la participació activa i constant dels estats membres de la UE en les guerres de les quals fugen aquestes persones que no volem deixar entrar als nostres països.

A l'Àfrica, el gran continent oblidat, hi ha països que haurien de ser un model per a nosaltres pel que fa a la solidaritat amb els quals busquen refugi. És el cas d'Uganda, un país que manté fresca la memòria i que sap el que és haver de fugir d'una guerra i demanar asil a un país veí, i que va obrir les fronteres. Acull més de 800.000 persones que fugen de la guerra i de la fam al Sudan del Sud i té el camp de refugiats més gran del món, Bidi Bidi, on viuen al voltant de 300.000 persones. El mateix de sempre i com sempre: Europa la desmemoriada, la insensible i prepotent, la irresponsable.

I cínica, perquè mentre la Comissió Europea proposa elaborar un codi de conducta per a les oenagés que rescaten vides al Mediterrani central, no activa cap operació de rescat. Les úniques operacions en marxa finançades per la UE ala zona, la 'Tritón' i la 'Sophia', tenen com a objectiu la vigilància de fronteres i la lluita contra el tràfic de persones, però no són operacions de salvament. I això, malgrat que des que ha començat l'any ja han mort ofegades més de 2.200 persones només al Mediterrani central.

Sí, és cínic acusar les oenagés de connivència amb els traficants demanant-los informes sobre com es financen, fins i tot sabent que a Líbia --país sumit en el caos arran de la guerra del 2011 en què, per cert, van participar activament l'OTAN i altres països de la UE-- els drets humans han desaparegut del mapa. A Líbia hi ha autèntics mercats d'esclaus, com ha denunciat l'Organització Mundial de les Migracions (IOM per les seves sigles en anglès) i corroboren testimonis recollits per diversos periodistes al terreny. Però la Comissió encara parla d'enfortir la cooperació amb Líbia, és a dir, de pagar més diners a aquest país sense Govern on les milícies campen al seu gust torturant, violant i assassinant sistemàticament.

SOM UN PROBLEMA
En realitat, el que garanteix la presència de les oenagés al Mediterrani és que se salven vides, és a dir, es limita el nombre de desapareguts i morts per ofegament. ¿Per què llavors som un problema per a la UE?

Segons declaracions oficials, aquest codi de conducta serà un gran èxit perquè servirà per “organitzar el caos de les oenagés que ajuden a salvar vides”. Però si ningú té encomanada la missió de salvament al Mediterrani central, ¿a qui se suposa que ajudem? En realitat, i en línies generals, aquest codi és la formalització del que ja passa mitjançant l'acció coordinada de totes les oenagés i de la Guàrdia Costanera Italiana. Els asseguro que a la zona de rescat a poques milles de les costes líbies, les oenagés treballem de forma organitzada, respectant el dret del mar i els convenis internacionals en estreta col·laboració amb la Guàrdia Costanera italiana, proporcionant-los la informació requerida i seguint les ordres operatives rebudes per a cada rescat. Des de l'any passat, les oenagés hem estandarditzant els nostres procediments operatius i ens hem convertit en un pilar fonamental de la Guàrdia Costanera. De manera que l'únic caos a la zona és el de Líbia, amb qui la UE sembla entendre's.

Aquest codi de conducta és un gran engany, una farsa, propaganda política i campanya electoral per guanyar-se el favor d'un públic indecís en aquesta confusió d'acusacions no provades. Es mofen de l'opinió pública amb tots aquests missatges tendenciosos i instrumentats que únicament tenen com a fi ocultar les seves pròpies deficiències, la falta permanent de visió o la carència d'un projecte a mitjà termini. I de passada, afavoreixen el fanatisme i l'extremisme. ¿Saben que des d'aquest mes de juliol un vaixell operat per una organització feixista patrulla la zona per boicotejar els rescats que les oenagés portem a terme al mar?

La vida humana té prioritat sobre totes les coses i requereix una acció immediata, per això som aquí, enmig del mar. El nostre codi és simple: no deixar ningú a la deriva. Ho seguirem fent amb la nostra determinació i desobeint si cal.

La insensible Europa de sempre
Oscar Camps - La vida humana té prioritat 
sobre totes les coses 
i requereix una acció immediata 
- elperiodico.cat