El triomf de l’emoció, la intuició, l’optimisme… i la postveritat - Joseba Achotegui. 

Fets alternatius, narratives, postfactualisme, framings … ..tot el seguici, ben conegut, que acompanya la postveritat. Però, no ens enganyem, les seves arrels no provenen simplement de les maldats del sistema caricaturitzades pel senyor Trump, com de vegades es vol plantejar, sinó que té uns orígens molt més profunds en la psicologia i la filosofia, tal com assenyalarem a continuació.

En psicologia, portem dècades patint el mantra de la ideologia de l’optimisme que exalta els avantatges de veure les coses segons et convinguin, alterant grollerament la percepció de la realitat si suposadament et va bé així. Portem dècades emfasitzant la importància de l’emoció i la intuïció enfront de la raó, considerada un instrument passat de moda, pesat.

El culte a l’emoció, a la intuïció, l’optimisme és la versió psicològica de la postveritat i campa al seu aire en la psicologia, acríticament, llevat d’excepcions, essent el que més arriba al públic general, el que preval en la psicologia popular.
Considero que, des d’aquesta perspectiva, sobretot en relació al gran públic, una bona part de la psicologia ha fet d’artilleria, perquè ara la infanteria de la postveritat entri triomfalment a la nostra societat. Si cada qual pot veure la realitat emocional menyspreant l’objectivitat, segons li convingui, per què no es pot aplicar aquest mateix principi als assumptes polítics? Per què no pot cada grup polític veure els fets segons els seus interessos, si a la societat d’avui ja és aquesta la norma en la vida de la gent?

On queden els fets, i sobretot, on és la raó? Doncs ha quedat debilitada, silenciada, i aquest procés, com estem veient, no comença amb el “Gran cap blanc Cap de bou” com, molt encertadament, anomena un amic meu nadiu americà al Sr. Trump, donat el seu aspecte boví. Com estem veient, té arrels molt més profundes.

Si desvaloritzem la raó, ens perdem tot un sistema de control de qualitat de la ment, precisament perquè les emocions, les intuïcions, són limitades, a curt termini i fàcilment manipulables. La raó -del llatí, ràtio, proporció- ens dóna autonomia respecte el medi i constitueix un dels llegats més grans que ens han deixat milions d’anys d’evolució. Gràcies a la raó seguim endavant, mentre les idees inadequades són eliminades. Gràcies a la raó són les idees les que moren per tu!

Però d’altra banda, també des de la filosofia s’ha minat el valor de la raó i s’ha obert el camí a la postveritat. Així, des del pensament més crític, fins i tot radical, per exemple des de l’escola de Frankfurt quan arriba a donar-li a la raó il·lustrada la culpa del nazisme, o des de la perspectiva de Foucault, tan suggerent, però que condiciona el valor de la veritat a l'”episteme”, a la concepció del món de cada societat, o des Wittgenstein que també qüestiona l’accés a la veritat pels condicionants que li posa el llenguatge ….

Així doncs, el tema de la postveritat és una bona ocasió per aprofundir en tots aquests debats pendents en la psicologia i la filosofia. Que no ens acabi passant el que assenyala Manuel Arias citant un acudit del New Yorker en què un presentador de televisió americà diu: “Ara han vist vostès el pronòstic del temps demòcrata, a continuació veuran el pronòstic del temps republicà”.

jachoteguil@gmail.com - publico.es