Resulta d'una frivolitat temerària l'actitud del ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, en sumar-se al batalló mediàtic antiColau de guàrdia, alimentant el surrealista debat sobre els pilons mentre inoculen a l'opinió pública la falsa il·lusió que l'amenaça del terrorisme gihadista s'espanta amb uns testos.

Desmuntada la mentida d'unes declaracions inventades per presentar el president Puigdemont com un monstre insensible que només pensa en el Procés, fins i tot davant d'aquest atemptat tan terrible, han activat el pla B: la culpa és de l'alcaldessa Ada Colau per 'roja' bonista, per progre idiota i per no posar pilons "perquè coarten la llibertat".

Demanar responsabilitat als mitjans d'extrema dreta, que hi ha entre nosaltres encara que no els vulguem veure, resulta una tasca tan heroica com inútil; n'hi ha prou amb comprovar com es llancen a l'olor de la sang fresca. Però al ministre si cal exigir-li i demandar-sentit d'Estat i una mínima responsabilitat.
El ministre Zoido sí que sap, perquè de segur li ho hauran explicat els excel·lents experts de la Policia i la Guàrdia Civil, que aquest fals debat porta enlloc o, encara pitjor, condueix a prendre males decisions; com omplir els nostres carrers i places d'obstacles que poden dificultar l'acció dels terroristes, però també el trànsit i la reacció davant d'una emergència o un accident. Si demà per desgràcia una cosa així succeís, els mateixos que avui reclamen pilons preguntaran indignats per què havia obstacles dificultant l'evacuació en una zona amb tanta aglomeració de gent. En el fons els és igual, només és una excusa.
El ministre sap perfectament que la famosa circular de desembre recomanava posar obstacles o incrementar la presència policial i sap perfectament que la segona va ser l'opció escollida a les Rambles, i en gairebé totes les ciutats i capitals d'Espanya. Els pilons i testos no haurien evitat una massacre a Cambrils, la va impedir la presència policial. A més de no faltar a la veritat, Zoido faria bé en comportar-se amb la responsabilitat que exigeix ​​un càrrec tan delicat com dirigir el Ministeri de l'Interior.

Si no volen fer cas als nombrosos experts i arquitectes que aquests dies aconsellen no omplir les nostres ciutats de pilons i altres muralles accidentals, facin-se almenys les preguntes que, o no li fan, o no respon, el ministre. Preguntin-si continua sent raonable mantenir els Mossos amb accés limitat a la intel·ligència antiterrorista, o fora de la Interpol, quan Catalunya constitueix una zona de màxim perill. O què va a fer la nostra intel·ligència antiterrorista per intentar detectar aquests nous perfils de potencials terroristes, que coneixen els sistemes de vigilància i saben com burlar. O quins canvis executarem en la nostra política exterior per deixar de donar abraçades i començar a pressionar els grans finançadors de salafisme, Aràbia Saudita i Qatar.

Antón Losada
eldiario.es