Estàvem atents a l'any 1984. Qun va arribar l'any però no la profecia, els americans reflexius es van lloar cantant en veu baixa, s'havien mantingut fermes les arrels de la democràcia liberal, Fos on fos el terror, almenys nosaltres no havíem estat visitats pels malsons orwellians.
Pero ens haviem oblidat que costat per costat de la negra visió d'Orwell, n'hi havia una altra - una mica més vella, lleugeraments menys coneguda, igualment esgarrifosa. Un Món Feliç d'Aldous Huxley. Contràriament a la suposició generalitzada fins i tot entre la gent instruïda, Huxley i Orwell no van profetitzar la mateixa cosa. Orwell ens adverteix que serem vençuts per una opressió imposada externament. Peró en la visió de Huxley no cal un Gran Germà per privar les persones de la seva autonomía, maduresa i història. Tal com ell ho veia, les persones arribaran a estimar la seva opressió, a adorar les tecnologíes que anul·len les seves capacitats per pensar.
El que Orwell temia eren aquells que prohibirien els llibres. El que Huxley temia era que no hi hauria cap raó per prohibir un llibre, perquè no hi hauria ningú que en volgués llegir cap. Orwell temia els qui ens privarien de la informació. Huxley temia als qui ens en donarien tanta que ens reduirien a la passivitat i l'egoisme. Orwell temia que la veritat se'ns amagaria. Huxley temia que la veritat s'ofegaria en un mar d'irrel·levància. Orwell temia que esdevidríem una cultura captiva. Huxley temia que esdevindriem una cultura trivial, preocupada per un equivalent de sensacions, el ralet ralet i tocar i parar. Tal com va remarcar Huxley a El Món Feliç tornat a visitar, els defensors de les llibertats civils i els nacionalistes que sempre están a l'aguait per combatre la tiranía "van oblidar-se de tenir en compte l'apetit gairebé infinit de l'home per les distraccions". A 1984 afegí Huxley, les persones són controlades mitjançant el dolor. A Un Món Feliç, són controlades mitjançant el plaer. Resumint, Orwell temia que ens destruís el que odiem. Huxley temía que ens destruís el que estimem.
Aquest llibre tracta de la possibilitat que fos Huxley qui tingués raó i no Orwell. - Divertim-nos fins a morir, Neil Postman