Quan les urnes les posa el poble, la democràcia passa a ser un assumpte inconvenient per als de dalt. Montero Glez - eldiario.es
En una paret de Sant Francisco, l'amic Eduardo Galeano va poder llegir: "Si el vot canviés alguna cosa, seria il·legal". Amb tal sentència, el crit del cor s'expressava de manera planera i precisa, sense perdre un gram de raó en el seu contingut. Perquè quan les urnes les posa el poble, la democràcia passa a ser un assumpte inconvenient per als de dalt. Ho estem vivint.
Convertir la solució a problema ha estat una constant del sobiranisme del règim del 78. Si penséssim una mica, la independència dels pobles no només seria garantia d'esperit col·lectiu sinó possibilitat per a la recuperació econòmica. Perquè quan el mercat local ha estat segrestat pel mercat nacional i aquest, al seu torn, pel mercat global, els models matemàtics en els quals es basa l'economia de mercat tendeixen a fallar. Però clar, per als economistes neoliberals, quan el model no es pot adaptar a la realitat, la realitat fa trampes.
En definitiva, la proposta d'independència dels pobles ve condicionada per la matèria econòmica. No és una qüestió de llengua, sinó de llenguatge i, en aquest cas, de llenguatge econòmic. Treure la pota del parany globalitzador reactivant la dimensió del mercat local i no deixar-lo absorbir per dimensions majors és una possibilitat per sortir de la crisi. Només els privilegiats del règim del 78 rebutgen una consulta al respecte, convertint les expectatives d'un poble en un assumpte traumàtic.
Per sobreviure, el Règim del 78 necessita de molts i múltiples actors, homes i dones amb predicament feble i que per tendència genètica s'encarreguen d'escriure les lleis a la seva mida així com de posar fronteres al temps. Subjectes incapaços d'endevinar un altre món possible, però capaços de pastorejar-nos com si fóssim ramat d'ovelles.
És clar exemple és el de Saénz de Santamaría que amb el seu tuit titlla d'antidemocràtic a un poble que exigeix fer una consulta democràtica. De tal manera que si Catalunya obtingués la seva independència després de la consulta, seria per culpa de la irresponsabilitat del seu propi poble i dels seus representants.
En una paret de Sant Francisco, l'amic Eduardo Galeano va poder llegir: "Si el vot canviés alguna cosa, seria il·legal". Amb tal sentència, el crit del cor s'expressava de manera planera i precisa, sense perdre un gram de raó en el seu contingut. Perquè quan les urnes les posa el poble, la democràcia passa a ser un assumpte inconvenient per als de dalt. Ho estem vivint.
Convertir la solució a problema ha estat una constant del sobiranisme del règim del 78. Si penséssim una mica, la independència dels pobles no només seria garantia d'esperit col·lectiu sinó possibilitat per a la recuperació econòmica. Perquè quan el mercat local ha estat segrestat pel mercat nacional i aquest, al seu torn, pel mercat global, els models matemàtics en els quals es basa l'economia de mercat tendeixen a fallar. Però clar, per als economistes neoliberals, quan el model no es pot adaptar a la realitat, la realitat fa trampes.
En definitiva, la proposta d'independència dels pobles ve condicionada per la matèria econòmica. No és una qüestió de llengua, sinó de llenguatge i, en aquest cas, de llenguatge econòmic. Treure la pota del parany globalitzador reactivant la dimensió del mercat local i no deixar-lo absorbir per dimensions majors és una possibilitat per sortir de la crisi. Només els privilegiats del règim del 78 rebutgen una consulta al respecte, convertint les expectatives d'un poble en un assumpte traumàtic.
Per sobreviure, el Règim del 78 necessita de molts i múltiples actors, homes i dones amb predicament feble i que per tendència genètica s'encarreguen d'escriure les lleis a la seva mida així com de posar fronteres al temps. Subjectes incapaços d'endevinar un altre món possible, però capaços de pastorejar-nos com si fóssim ramat d'ovelles.
És clar exemple és el de Saénz de Santamaría que amb el seu tuit titlla d'antidemocràtic a un poble que exigeix fer una consulta democràtica. De tal manera que si Catalunya obtingués la seva independència després de la consulta, seria per culpa de la irresponsabilitat del seu propi poble i dels seus representants.
Sáenz de Santamaría ✔ @Sorayapp
Hace una semana Forcadell mató la democracia en el Parlament. @gabrielrufian viene cada miércoles @Congreso_Es a sepultarla #SesiónDeControl
10:36 - 13 sept. 2017
672 672 respuestas 446 446 Retweets 895 895 me gusta
Información y privacidad de Twitter Ads
Una cosa semblant ve a dir Felip VI, "El xiulat", que l'altre dia a Conca va revelar preocupació en el seu discurs, no fos cas que el poble faci consulta sobre la monarquia i hagi d'agafar el camí que va deixar marcat el seu besavi. A Roma.
Tan legítim com el que va apuntar l'amic Eduardo Galeano quan va escriure: "No hem estat consultats per venir al món, però exigim que ens consultin per viure-hi".
Tan legítim com el que va apuntar l'amic Eduardo Galeano quan va escriure: "No hem estat consultats per venir al món, però exigim que ens consultin per viure-hi".
El 6 de julio de 1947, Referendum promulgado por paco, dice lo mismo en sus tres puntos que el 1 de octubre de 2017.
ResponEliminaNo hay nada variable ni nada que me obligue a presentarme por una u otra parte.
A todos les interesa que se vaya a votar, porque eso les mantiene de una u otra forma en el poder. Sabes que no comulgo. Cada cual con sus razones. No discutiré, antes bien, escucharé por respeto. Pero nada más.
Un abrazo
Ja he vist el whatsapp que m'has enviat, diria que es un muntatge, i es més, hi ha una enorme diferencia entre ambdòs, el del Paco ve des de dalt i l'altre desde baix, des de la llibertat democràtica del 80% dels ciutadanas catalans.
EliminaLa Democracia deu ser la dona mes maltractada de la historia.
ResponEliminaTothom l´invoca, tothom la tergiversa, i tothom l´acaba violentant.
Salut
com la raó o la veritat, cacascú té la seva, i en nom d'aquesta raó, d'aquesta veritat és mata i s'anorrea.
EliminaEl recull de Galeano de frases escrites a les parets és un dels capítols més sorprenents ("Dicen las paredes") del seu memorable "El libro de los abrazos. Aquí van unes quantes més, per acompanyar a la que avui tu ens has fet recordar:
ResponEliminaA Buenos Aires, Puente de La Boca:
Todos prometen y nadie cumple. Vote por nadie.
A Bogotá, Universidad Nacional:
Dios vive.
i, a sota, amb una lletra diferent:
de puro milagro.
També a Bogotá:
¡Proletarios de todos los países, uníos!
i, a sota, amb una lletra diferent:
(Último aviso.)
A Montevideo, Barri Brazo Oriental:
Estamos aquí sentados, mirando cómo nos matan los sueños.
Al port de Montevideo:
Mojarra viejo: no se puede vivir con miedo toda la vida.
Al centre de Medellín:
La letra con sangre entra.
I a sota, firmat:
Sicario alfabetizador.
A la ciutat uruguaia de Melo:
Ayude a la policía: Tortúrese.
A la Facultat de Cièncias Econòmiques de Montevideo:
La droga produce amnesia y otras cosas que no recuerdo.
A Santiago de Xile:
Bienaventurados los borrachos, porque ellos verán a Dios dos veces.
A Buenos Aires, barri de Flores:
Una novia sin tetas más que novia es un amigo.
molt bons. Tortúrese....
ResponElimina