Segons l'executiu català, el dia 1-O van poder votar 2.262.424 catalans, xifra que suposa el 42,34% del cens convocat, que era de 5.343.358 persones. Aquest registre és sensiblement inferior al que va obtenir el sobiranisme tres anys enrere, quan van acudir als col·legis electorals 2.344.828 votants, 82.404 més que en l'1-O.

Cal subratllar que en el recompte de diumenge 1 d'octubre no es van computar els vots dels col·legis electorals clausurats pels Mossos, la Policia i la Guàrdia Civil: unes 770.000 sufragis (segons el Govern) que haguessin enfilat la participació fins als tres milions (el 56 % del cens). Però també cal recordar que tots aquests ciutadans les paperetes van ser confiscades tenien la possibilitat de participar en qualsevol altre centre de votació, en virtut del cens universal decretat per la Generalitat tot just una hora abans de començar a votar.

Compte doncs, car varen votar en realitat 3.032.000 catalans, si hi sumem els 770 mil sufragis incautats, i aixó dona un 56,7% de votants, dels quals un 96% eren a favor del SI, i aixó vol dir que legitimitat 'tota', tot i les dificultats que es varen trobar molts ciutadans per poder votar que haurien pogut augmentar la xifra, de la mateixa manera que gent que no pensaba anar-hi, en veure les agressións de la uniformats hi va anar.

Suposant que suposessim que es poguéssin manipular els vots - bastant improbable, atès va haver-hi molta bona fe de la gent - el SI és abrumador, màxime quan hi ha un 25% de la població amb dret a vot que mai vota. Per tant discutir aquesta legitimitat que detallo és una irresponsabilitat i un acte de mala fe, o potser una simple rebequeria en no voler acceptar l'evidència. Altre cosa és on ens por portar la nova República, que de fet, qui l'ha propiciat i declarat es diu Mariano Rajoy Brey.