Accepto de tot cor la màxima: "El millor govern és el que governa menys" i m'agradaria veure-ho posat en pràctica d'una manera més ràpida i sistemàtica. Però al complir-la resulta, i així també ho crec, que "el millor govern és el que no governa en absolut"; i, quan els homes estiguin preparats per a ell, aquest serà el tipus de govern que tindran. Un govern és, en el millor dels casos, un mal recurs, però la majoria dels governs són, sovint, i tots, en certa mesura, un inconvenient. Les objeccions que se li han posat a un exèrcit permanent (que són moltes, de pes, i mereixen tenir-se en compte) poden imputar també al govern com a institució. L'exèrcit permanent és tan sols un braç d'aquest govern. El govern per si mateix, que no és més que el mitjà elegit pel poble per executar la seva voluntat, és igualment susceptible d'originar abusos i perjudicis abans que el poble pugui intervenir.
L'exemple el tenim en l'actual guerra de Mèxic, obra de relativament poques persones que es valen del govern establert com d'un instrument, tot i que el poble no hauria autoritzat aquesta mesura. Aquest govern americà, ¿què és sinó una tradició, encara que molt recent, que lluita per transmetre a la posteritat sense deteriorament, malgrat anar perdent part de la seva integritat a cada instant? No té ni la vitalitat ni la força d'un sol home, ja que un sol home pot plegar-se a la seva voluntat. És una mena de fusell de fusta per al poble mateix. No obstant això, no és per això menys necessari; el poble ha de tenir alguna que una altra complicada maquinària i sentir el seu so per satisfer així la seva idea de govern. D'aquesta manera els governs evidencien com de fàcilment es pot instrumentalitzar els homes, no poden ells instrumentalitzar al govern en benefici propi. Excel·lent, hem de reconèixer-ho. Tan és així que aquest govern per si mateix mai va promoure cap empresa i en canvi sí que va mostrar certa tendència a extralimitar-se en les seves funcions.
Això no fa que el país sigui lliure. Això no consolida l'Oest. Això no educa. El mateix temperament del poble americà és el que ha conquistat tots els seus èxits fins avui, i hagués aconseguit molts més, si el govern no s'hagués interposat en el seu camí sovint. I és que el govern és un mer recurs pel qual els homes intenten viure en pau; i, com ja hem dit, és més avantatjós el que menys interfereix en la vida dels governats. Si no fos perquè el comerç i els negocis semblen botar com la goma, mai aconseguirien saltar els obstacles que els legisladors els interposen contínuament, i, si haguéssim de jutjar aquests homes únicament per les repercussions dels seus actes, i no per les seves intencions, mereixerien que els castiguessin i els tractessin com a aquests delinqüents que posen obstacles a les vies del ferrocarril.
Però, per parlar amb sentit pràctic i com a ciutadà, a diferència dels que s'autoanomenen contraris a l'existència d'un govern, sol·licito, no que desaparegui el govern immediatament, sinó un millor govern immediatament. Deixem que cada home manifesti quin tipus de govern tindria la seva confiança i aquest seria un primer pas en la seva consecució.
Després de tot, l'autèntica raó que, quan el poder està en mans del poble, la majoria accedeixi al govern i es mantingui en ell per un llarg període, no és perquè tinguin la veritat ni perquè la minoria ho consideri més just, sinó perquè físicament són els més forts. Però un govern en el qual la majoria decideixi en tots els temes no pot funcionar amb justícia, almenys tal com entenen els homes la justícia.
És que no pot existir un govern on la majoria no decideixi virtualment el que està bé o malament, sinó que sigui la consciència? ¿On la majoria decideixi només en aquells temes en què sigui aplicable la norma de conveniència? ¿El ciutadà ha de sotmetre la seva consciència al legislador per un sol instant, ni que sigui, a la mínima mesura? Llavors, ¿per què té cada home la seva consciència? Jo crec que hauríem de ser homes primer i ciutadans després. El desitjable no és conrear el respecte per la llei, sinó per la justícia. L'única obligació que tinc dret a assumir és la de fer en cada moment el que crea just. S'ha dit i amb raó que una societat mercantil no té consciència; però una societat formada per homes amb consciència és una societat amb consciència.
La llei mai va fer als homes més justos i, a causa del respecte que els infon, fins i tot els benintencionats es converteixen diàriament en agents de la injustícia. Una conseqüència natural i molt freqüent del respecte indegut a la llei és que un pot veure una fila de soldats: coronel, capità, terme, soldats rasos, artillers, tots marxant amb un ordre admirable per pujols i valls cap al front en contra de la seva voluntat, sí! contra la seva consciència i el seu sentit comú, el que fa que la marxa sigui més dura i se'ls corprengui el cor.
No dubten que estan involucrats en una empresa condemnable; tots ells són partidaris de la pau. Llavors, què són: homes, o per contra, petits forts i polvorins mòbils al servei de qualsevol comandament militar sense escrúpols? Visiteu un arsenal i mireu a un infant de marina; això és el que pot fer d'un home el govern americà, o el que humanitat; en aparença és un home viu i dret, però, però, millor diríem que està enterrat sota les armes amb honors funeraris, encara que bé podria ser:

No se oían tambores ni himnos funerarios
cuando llevamos su cadáver rápidamente al baluarte;
ningún soldado disparó salvas de despedida
sobre la tumba en que enterramos a nuestro héroe.

HENRY DAVID THOREAU  - DESOBEDIENCIA CIVIL (pdf)
sbd - 4.11.17
.