En realitat, un nacionalisme només es crispa i s'arbora enfront d'un altre nacionalisme, que l'amenaça. O millor: una nació només té necessitat - de vegades necessitat biològica, d'instint de conservació - d'exaltar-se en nacionalisme, quan es veu en perill davant les ambicions d'una altra nació. Deu ser per aixó que som molts homes del món - i, ai, a la mateixa Europa i tot - que ens sentim nacionalistes perquè els altres no ens permeten deixar de ser-ho. Joan Fuster. 
I no deixa de ser xocant que el pitjor dels nacionalismes - el nacionalisme l'espanyol - ignori volgudament que ho és i es dediqui a criminalitzar els altres i a reprimir-los amb violència. Ai, la Kermesse de Puigdemont no ha estat gens heroica.