En realitat, un nacionalisme només es crispa i s'arbora enfront d'un altre nacionalisme, que l'amenaça. O millor: una nació només té necessitat - de vegades necessitat biològica, d'instint de conservació - d'exaltar-se en nacionalisme, quan es veu en perill davant les ambicions d'una altra nació. Deu ser per aixó que som molts homes del món - i, ai, a la mateixa Europa i tot - que ens sentim nacionalistes perquè els altres no ens permeten deixar de ser-ho. Joan Fuster.
I no deixa de ser xocant que el pitjor dels nacionalismes - el nacionalisme l'espanyol - ignori volgudament que ho és i es dediqui a criminalitzar els altres i a reprimir-los amb violència. Ai, la Kermesse de Puigdemont no ha estat gens heroica.
I no deixa de ser xocant que el pitjor dels nacionalismes - el nacionalisme l'espanyol - ignori volgudament que ho és i es dediqui a criminalitzar els altres i a reprimir-los amb violència. Ai, la Kermesse de Puigdemont no ha estat gens heroica.
Todos tienen un mismo nexo y un punto en común.
ResponEliminaLos nacionalismos no me convencen.
Salut
es como los extremeños que siempre se tocan.
ResponEliminaEso si es que duermen juntos, porque ya se sabe, extremeña que no has de tocar, déjala marchar...
ResponEliminaLa política té extranys companys de llit
ResponEliminaNo puc escriure't no em deixa.
ResponEliminaAquí si, però a dalt no :D
ResponEliminaHan entrat els dos comentaris, sembla que hi ha algun problema.
Elimina