Deia Martin Luther King que el més lamentable del nostre temps no són els crims dels malvats, sinó l'escandalós silenci de les bones persones.
La superficialitat és l'únic pecat.
Oscar Wilde, 'De profundis'
És preocupant que hi hagi un 2% de psicòpates; però el realment greu és que visquem en una societat en què els psicòpates, els megalòmans i els narcisistes tinguin moltes més probabilitats que els altres d'arribar a llocs de poder precisament per el seu egotisme i la seva falta d'escrúpols. I per l'escandalós silenci de les bones persones. Perquè no només hi ha una banalitat del mal, com deia Hannah Arendt, sinó també una banalitat del bé, que és el seu complement dialèctic i el seu còmplice necessari.
Les persones sensibles al sofriment aliè i partidàries d'una major justícia social (el que l'Evangeli diu "gent de bona voluntat") són majoria; però, per una sèrie de raons que mereixerien un estudi minuciós, aquesta bondat visceral poques vegades va més enllà del que s'ha anomenat "bonisme"; és a dir, poques vegades va més enllà de les bones intencions (aquestes bones intencions de les que està empedrat el camí de l'infern, com deia Dante), poques vegades dóna lloc a una actitud combativa o si més no assertiva.
No és el més greu, sent-ho molt, que en unes eleccions esperpèntiques optin a la presidència de la Generalitat el monstre de Franconstein (fet de trossos de cadàvers polítics), la cosina babaua de Cruela de Vil i un osset domesticat que balla al so de l'himne nacional espanyol; i el més greu és que moltes bones persones ho acceptin sense dir ni piu. Moltes, però no totes. A Catalunya, almenys, hi ha uns tres milions de persones -les que van votar l'1-O i les que ho van intentar tot i la brutalitat policial- que no es van instal·lar al bonisme carrincló del que atorga callant. A Catalunya, beneïda sigui, hi ha una majoria no silenciosa amb un arrelat sentit de la dignitat i una admirable capacitat d'autoorganització, i no podran fer-los callar ni la banalitat del mal ni la seva nècia comparsa, la banalitat del bé.
La banalidad del bien - x Carlo Frabetti - La Haine
Text complert:https://www.lahaine.org/la-banalidad-del-bien
via: arrezafe.blogspot.com
Cataluña tierra de mayorías y de pueblos.
ResponEliminaPor cierto, listas abiertas y un sistema electoral donde todos los votos valgan lo mismo, seria un buen principio democrático y seguramente nos libraría de tanto idiota o por lo menos los idiotas les pondríamos todos.
ResponEliminaeso de listas abiertas y un sistema electoral equitativo no lo veran ni tus ojos ni los mios. No conviene.
EliminaSi Hanna Arendt veiés l´us que fem del seu concepte, ens llençaria un roc al cap.
ResponEliminaNo confonguem els idiotes amb els malvats de veritat. La maldat veritable és una altra cosa, que per sort per a nosaltres, no coneixem.
Salut.
Cert, per això estem com estem, perquè ens manen idiotes i no malvats.
Elimina