ÚLTIMS ESCRITS

8/recent/ticker-posts

SEDUCCIONS DE MARRÀQUEIX



A la plaça de Jemaa el Fna, a Marràqueix, hi ha uns homes grans que expliquen històries cada ranvespre o a la nit. Aquesta n'és una d'elles, l'he tret del llibre 'Seduccions de Marràqueix ' d'en Josep Piera, premi Sant Joan 1.996. He respectat el valencià original del text.

"Això era un berber que tenia una parada de fruites, a l'entrada d'un mercat, just devora carretera. Era tot el que tenia per a guanyar-se la vida. Un mal dia un camió, conduït per un xofer inexpert, en recular amb una maniobra maldestra, se li va tirar damunt, li ho va trencar tot i li llançà la fruita a terra, per a aliment de bèsties i rapinya de xicalla. De seguida va arribar la policia. 
Un policia va començar a fer preguntes, va treure papers i li va dir al venedor: "no us preocupeu, ara em doneu cinquanta dírhams i escriuré en aquest paper que el camioner en té la culpa, que se us ha tirat damunt i us ha malmès la mercaderia." 
El berber va traure els cinquanta dírhams i els va donar al policia. El policia es posà a escriure quatre ratlles. El berber se'l mirava, preocupat. Aleshores, l'altre policia (la policia sempre va en parelles) va dir al company, amb dissimulació: "Home, posats a fer, demana-li'n cent i ens els repartim a bones, cinquanta per a cadascú." 
El primer policia va tornar a parlar amb el venedor berber: "Mireu, me'n doneu cinquanta més, i us escriuré que el del camió és el culpable, que és ell qui ha de pagar tots els danys, que heu de cobrar-ne els perjudicis...." Els berbers són famosos de tant com els agraden els diners, diuen que les aprofiten totes. Els ulls se li van encendre al venedor de fruites. El pobre ho havia perdut tot, tot, tot el que tenia per a guanyar-se la vida. "Torneu-me els cinquanta dírhams que us he donat", pregà el vell. El policia va pensar que li demanava el bitllet per falta de canvi, i que anava a donar-li'n un altre de cent dírhams. Li va tornar. Quan el berber, però, va tenir el bitllet a la butxaca, li va etzibar al policia: "Ara, si voleu, podeu escriure que he estat jo mateix qui ha atropellat el camió"

Publica un comentari a l'entrada

2 Comentaris

  1. Estuve allí sobre 1.993 o así, como viajaba solo, invite a unos niños que andaban de caza de sobras a cenar y coca cola, bronca con el del puesto y solidaridad con otros españoles que dijeron que si me echaba a mi (me quería echar por dar de comer a los niños) también se iban ellos y ellos eran por lo menos 20. Los chavales comieron todo lo que quisieron, bebieron tres cocacolas de tercio cada uno y su expresión de felicidad no se me olvidará nunca... Luego me intentaron robar en un callejón, pero no lo consiguieron. Recuerdo los vendajes en los dedos de los niños y me pregunte a que se debían, los guardias les rompen un dedo o dos si les pillaban robando. Imagino que habrá cambiado mucho aquello

    ResponElimina
  2. Estuve en 2004 y andaba por ahí la cosa, lo de robar no, y mira que nos movimos hasta el extraradio de la ciudad, y tampoco habia tantos niños pidiendo, en la plaza si habia algunos, pero ya en Gueliz u otras zonas no habia, francamente.

    ResponElimina