Per fer la revolta, per assolir la independència, per proclamar la república, calen herois, o almenys un heroi - diuen -. Més no són temps pels herois ni per l'épica, si l'ùnic heroi que tenim és a Brussel·les i és el pito del sereno de tothom, fins al punt que n'hi ha un que s'ha tatuat la seva cara al cul, vol dir que ho tenim fotut. Som la riota de mig món amb la divisió permanent i el cainisme del món independentista.
Bé està això de desacreditar l'heroisme, perquè un heroi és sempre una bestia perillosa i un exemple desmoralitzador. Però també pot resultar perillos desprendre's de tota reserva d'heroïsme. Mentre l'enemic no farà el mateix - no es desheroïtzarà -, convindrà conrear els propis herois. Ni que sigui per poder-los oposar als herois contraris, a l'hora de la veritat. Més que d'herois estem curulls d'indiferents: Guerres, fams, opressions... Els crims quotidians de la nostra societat són tan monstruosos com insistits, ja ens ho avisaba Fuster. El major de tots, però, és d'havernos-hi acostumat fins al punt de fer-nos-en cómplices per indiferència. El problema és que els herois actuals no són tendencia, avorreixen al personal i acaben sent la riota del sumsum i del corda.
Potser el que necessitem més que herois, és professionals de la gestió, gestors seriosos, al cap i a la fi la Generalitat no és més que una gestoria, amb 155 o sense, i tampoc pot aspirar a ser gran cosa més, amb herois no sense.
Bé està això de desacreditar l'heroisme, perquè un heroi és sempre una bestia perillosa i un exemple desmoralitzador. Però també pot resultar perillos desprendre's de tota reserva d'heroïsme. Mentre l'enemic no farà el mateix - no es desheroïtzarà -, convindrà conrear els propis herois. Ni que sigui per poder-los oposar als herois contraris, a l'hora de la veritat. Més que d'herois estem curulls d'indiferents: Guerres, fams, opressions... Els crims quotidians de la nostra societat són tan monstruosos com insistits, ja ens ho avisaba Fuster. El major de tots, però, és d'havernos-hi acostumat fins al punt de fer-nos-en cómplices per indiferència. El problema és que els herois actuals no són tendencia, avorreixen al personal i acaben sent la riota del sumsum i del corda.
Potser el que necessitem més que herois, és professionals de la gestió, gestors seriosos, al cap i a la fi la Generalitat no és més que una gestoria, amb 155 o sense, i tampoc pot aspirar a ser gran cosa més, amb herois no sense.
.png "English"){kind=small}
6 Comentaris
Me estoy haciendo la picha un lio para poderte contestar ¡¡¡¡
ResponEliminapico aquí, allí, en el otro lado, y vuelvo a picar..
¿¿¿¿¿¿¿¿ no puedes hacer las cosas simples ???? como todo quisqui ?????
¿¿¿Tienes que hacerlo igual que Puchi ???? todo bien embolicao ????
Ni post a coment ni leches...ponlo clarito ¡¡¡ y ponlo que picando la pantalla me lleve a donde contestar..
porque al final con todo esta tramoya no he puesto lo que quería poner del comentario...ya te digo
És fàcil, cliques al títol del post, el llegeixes i vas baixant, es exactament igual que al teu, l'únic que aqui hi ha els escrits relacionats després de l'escrit i abans de deixar el comentari. A MÉS, la culpa ñes de Madrid, ja ho saps.
ResponEliminaSalut.
PINTADA,"ELS JORDIS NO SON SACCO I VANZZETI",AQUEST MATI A EL MEU BARRI,VARIACIONS SOBRE EL HEROISME?...
ResponEliminaNo són herois Oliva, Els Jordis són ostatges, ostatges bastant passerells, per cert.
ResponEliminaJa us ho havia dit, que revolució és aquesta conduïda per rics i burgesos amb casa de luxe a l'Empordà. Si fins i tot s'ha apuntat la Rahola, que ja està molt tieta.
ResponEliminaQuant els han tocat on més els fa mal, és a dir, la cartera, s´han destrempat. Amb el patrimoni familiar, no s´hi juga.
A veure si ens assabentem, les revolucions les fan aquells que només tenen a perdre la seva fam. I no cridem al mal temps.
Calen gestors, gestors amb visió, i sobretot, que no robin, o només robin el justet.
Salut.
guaita, al 2011, aquí ja es demanàven gestors.
Eliminahttps://blocfpr.blogspot.com.es/2011/06/la-recerca-de-gestors-amb-sentit-comu.html