Aquesta llegenda urbana la vaig publicar a Collonades fa un parell d'anys. Avui la publiquen a Strambotic de Público i m'ha fet gracia recuperar-la, per Puigdemont o per Tabarnia, una mica dels dos hi ha en aquesta historia falsa, llegenda urbana, o realitat real. No posveritat, que de fet, posveritat no és més que la mentida de tota la vida.
"Era, segons el relat habitual d'aquest succés carn de programa d'Iker Jiménez, un dia més a l'aeroport toquiota de Haneda. Tot i no haver transcorregut una dècada des del final de la Segona Guerra Mundial, el Japó es trobava en plena recuperació i rebia a visitants de tot el planeta. El que no s'imaginaven els treballadors de les instal·lacions aeroportuàries nipones és que aquell calorosos dia de 1954 rebrien la visita d'un viatger inter-dimensional... o un estafador amb molta imaginació i ganes de troleig.
Un funcionari de duanes va rebre en mà el passaport d'un passatger aparentment arribat des d'Europa. Mentre el viatger esperava en silenci, va revisar el document. Vaja, el país no li sonava. "Taured". Devia tractar-se d'algun d'aquests minúsculs que gairebé semblaven de broma, algun ducat o principat d'aquests com Liechtenstein o San Marino. No obstant això, després de consultar amb el seu supervisor, va comprovar que la suposada nació de Taured no apareixia per enlloc. El passaport però semblava autèntic i tenia estampat en les seves pàgines segells d'entrada d'altres països que el passatger havia visitat aparentment sense problema. Una cosa impossible, ja que el país del que deia venir... no existia.
Segons el bloc Compendium Magazine, el viatger va ser interrogat per la policia del país del sol naixent en una discreta sala de l'aeroport. Assegurava que la seva pàtria es trobava a Europa, però que era normal que no els sonés el seu nom al Japó. Va explicar que era molt petit i es trobava entre Espanya i França, però que mai havia tingut problemes al viatjar al Japó. Que era la tercera vegada que viatjava aquell any a la nació asiàtica, per negocis, i que mai abans havia experimentat problemes. Va mostrar moneda legal de diferents països europeus que portava en una gran cartera i els agents de la llei, després de comprovar un llibre de geografia, li van preguntar si venia d'Andorra. 
Un funcionari de duanes va rebre en mà el passaport d'un passatger aparentment arribat des d'Europa. Mentre el viatger esperava en silenci, va revisar el document. Vaja, el país no li sonava. "Taured". Devia tractar-se d'algun d'aquests minúsculs que gairebé semblaven de broma, algun ducat o principat d'aquests com Liechtenstein o San Marino. No obstant això, després de consultar amb el seu supervisor, va comprovar que la suposada nació de Taured no apareixia per enlloc. El passaport però semblava autèntic i tenia estampat en les seves pàgines segells d'entrada d'altres països que el passatger havia visitat aparentment sense problema. Una cosa impossible, ja que el país del que deia venir ... no existia.
El tipus, barbut i que parlava francès, assegurava tenir una cita amb una empresa local i fins i tot una reserva en un hotel, de manera que els encarregats de desfer aquell embolic van trucar per telèfon a aquesta companyia. Existia, però no coneixien al passatger que assegurava tenir negocis amb ells, ni a l'empresa a la qual deia representar. Amb l'hotel, ídem del mateix. Allò ja passava de taca d'oli, i els funcionaris es van plantejar el tallar en sec deportant al passatger. El problema era... ¿A on el deportaven?
El viatger estava visiblement nerviós i, fart que se'l qüestionés, els va ensenyar un carnet de conduir emès al inexistent país d'Taured, així com una llicència de conducció internacional que semblava estar en regla. També els va mostrar, un talonari de xecs d'un banc que tampoc existia enlloc més enllà de les butxaques d'aquell home angoixat.
El misteri de la desaparició misteriosa - Veient que el problema semblava irresoluble i que la història d'aquell boig o estafador es tornava cada vegada més alambinada, després de vuit hores de fútil interrogatori, els funcionaris van decidir allotjar a l'estrany visitant en un hotel i tornar a la tasca de l'endemà.
Dos guàrdies van custodiar la porta de l'habitació durant la nit, però a l'entrar en aquesta al matí següent, com en tot bon tancament de llegenda urbana, l'home de Taured s'havia esfumat juntament amb les seves pertinences. L'únic lloc per on havia pogut escapar era una finestra a quinze pisos del terra, i aquell matí sobre l'asfalt no apareixia cap pizza humana ni restes de pertinences. En resum, un misteri misteriosament misteriós."