25.2.18

NO CAL COMPTAR MASSA AMB DÉU


 «No cal comptar massa amb Déu, 
però és possible que Déu 
compti amb nosaltres ...» 

- LOUIS PAWELS.

En els últims anys s'han dissenyat tot tipus d'objectes intel·ligents per fer més f'acil la vida quotidiana i fins i tot la professional que interaccionen entre ells. És la internet de les coses, possible gràcies a sensors que també demanen tot tipus d'informació que, un cop processada, permet automatitzar processos i preveure situacions. L'objectiu, entre altres, és el desenvolupament de la coneguda com a intel·ligència artificial. O el que és el mateix: que una màquina pugui prendre decisions que adoptaria un ésser humà (el que no deixa de ser preocupant). Però la internet de les coses i la intel·ligència artificial requereixen de connexions sense fil més ràpides, amb millor cobertura i més prestacions: necessiten la cinquena generació de telefonia mòbil, el 5G. Tres elements que es complementen, que marquen els temps venidors, uns temps venidors en què segur que avançarà la intel·ligència artificial de la mateixa manera que la intel·ligència natural seguirà estancada amb els mateixos errors, vicis i pecats de sempre des de l'inici dels temps , el qual fa vigents encara a dia d'avui el pensament de Filòsofs de més de dos mil anys d'Antiguitat.

El pare de Louis Pawels creia fermament que el segle XXI seria el segle de les humanitats, el segle ho deixaríem de ser homínids per ser humans: Ho explica el seu fill:

«. . . El meu pare havia subratllat amb llapis vermell, en un llibre de Walter Rathenau, un llarg paràgraf que he conservat sempre en la memòria: Fins i tot l'època de l'aclaparament és digna de respecte, ja que és obra, no de l'home, sinó de la Humanitat i, per tant, de la naturalesa creadora, que pot ser dura, però mai absurda. Si és dura l'època en què vivim, més l'hem de estimar, impregnar-la del nostre amor, fins que aconseguim desplaçar les pesades masses de matèria que oculten la llum que brilla a l'altre costat." «Fins i tot l'època de l'aclaparament ...» 

 «El que va a viure el nostre segle és més important que l'aparició del budisme! No es tracta ja, d'ara endavant, de destinar les facultats humanes a tal o qual divinitat. En nosaltres té una crisi definitiva el vigor religiós de la Terra: la crisi del seu propi descobriment. Comencem a comprendre, i per sempre, que l'única religió acceptable per a l'home és la que li ensenyarà, abans que res, a conèixer, estimar i servir apassionadament a l'Univers del qual és l'element més important." 
Pensava que la revolució no s'ha de confondre amb el transformisme, sinó que és integral i ascendent, i augmenta la densitat psíquica del nostre planeta, preparant a establir contacte amb les intel·ligències dels altres mons i acostar-se a l'ànima mateixa del Cosmos. Per a ell, l'espècie humana estava per acabar. Progressava cap a un estat de superconciencia a través de l'ascens de la vida col·lectiva i de la lenta creació d'un psiquisme unànime. Deia que l'home encara no està acabat ni s'ha salvat, però que les lleis de condensació de l'energia creadora ens permeten alimentar, a escala del Cosmos, una formidable esperança. Per això jutjava els assumptes d'aquest món amb una serenitat i un dinamisme religiós, buscant, molt lluny i molt alt, un optimisme i un valor que fossin immediata i realment utilitzables. Aqui coincidiría amb Eudald Carbonell que diu que som homínids, que encara no som humans, i em temo que tardarem molt de temps a assolir l'estat definitiu pel que varem ser creats, energía en estat pur.

Autor: verified_user

8 comentaris:

  1. Francesc, com a bon ateu, crec que no som la creació de ningú ni de res. Tan sols un animal al qual l'evolució el va empènyer a caminar dret, i al qual els perills quotidians van obligar a evolucionar.

    En la nostra recerca d'una transcendència inexistent que ens justifiqui, hem creat un panteó fictici de déus, que alguns de nosaltres van aprofitar per exercir el poder al seu profit.

    L'últim salt en l'evolució del nostre pensament, és reconèixer que estem sols, i que som els únics responsables del nostre destí.

    Salut.

    ResponElimina
  2. Sólo el hombre existe. Las demás cosas son.
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. vols dir? tot existeix, l'home també, i si et fixes en la senzilla complexitat de la naturalesa en el seu tot, no pot ser producte de la casualitat i si de la causalitat, no sabem de que o de qui.

      Elimina
  3. “L’univers m’embarrasse et je ne puis songer que cette horloge existe et n’ait pas d’horloger.” - François Marie Arouet(Voltaire)

    ResponElimina
  4. Només ens cal una profunda reflexió sobre l'obra de Darwin. El rellotge de la vida, s'ajusta el sol, sense cap rellotger que el cuidi. Som nosaltres els que ens entestem a buscar una explicació oculta. Som els descendents d'un bacteri tossuda que va voler assegurar la seva reproducció a tota costa.

    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. no ho tinc clar, i no parlo de déu, la natura és massa complea, massa sofisticada en totes i cadascuna de le criatures arbres roques terra y plantes i la mar. No és tan senzill.

      Elimina
  5. Hay tantas formas de Expresar a Dios,que a veces ni nos damos cuenta.Pero si,la Fe es lo decisivo.Al contrario,de lo que opinan algunos,la ciencia no explica,ni decide nada,ni a favor ni en contra.Respeto,como en todo.

    ResponElimina
  6. Como decia Marsillach. Yo soy agnostico gracias a Dios.

    ResponElimina