El més important per a un partit conservador com el PP: majoritàriament són electors estàtics, addictes al 'statu quo' i al·lèrgics als canvis - carles castro. - la vanguardia.com

Felipe González va estar a punt d'aconseguir la victòria en les últimes eleccions a les quals va concórrer, el 1996, perquè va guanyar per un amplíssim marge entre els majors de 65 anys. Tres anys abans, el 1993 i en el moment cim del debat amb el candidat del PP -davant més de dotze milions d'espectadors-, el líder socialista va rematar a un desconcertat José María Aznar acusant-lo de prometre pensions més altes i al mateix temps baixar els impostos i ficar menys diners a la "caixa" de la qual sortien els fons per pagar-les. L'efecte va ser demolidor i Aznar va perdre unes eleccions que tenia gairebé guanyades. ¿La raó? El Govern que pagava les pensions era el del PSOE.

Però quan en la primera legislatura d'Aznar els pensionistes van comprovar que seguien cobrant la seva pensió, van tenir clar que el Govern que les pagava era el del PP. I per això en els següents comicis, el 2000, els populars van aplegar al voltant d'un milió de vots més que el PSOE entre els jubilats. Fins i tot en les convulses eleccions del 2004, que van donar la victòria als socialistes, el Partit Popular va obtenir al voltant de mig milió de vots més que el PSOE entre els majors de 65 anys. La situació va tornar a invertir-se en el 2008, però a partir del 2011 el PP es va convertir en el partit predilecte dels jubilats. L'últim sondeig del CIS assigna als populars el vot del 29% dels majors de 65 anys, deu punts més que el PSOE, 20 més que a Ciutadans, i 26 més que a Podem.

El problema d'aquestes xifres és que un 44% dels votants populars tenen més de 65 anys tot i que aquest grup d'edat suposa només el 19% de la població (i el 24% de l'electorat). L'avantatge és que són electors molt participatius i lleials, i l'esperança de vida assegura a molts d'ells dues dècades de cites amb les urnes. I el més important per a un partit conservador com el PP: majoritàriament són electors estàtics, addictes a l'statu quo i al·lèrgics als canvis, la incertesa o el desordre. Almenys, mentre la pensió els doni per sobreviure. 

Però els pensionistas comencen a manifestar el seu descontent davant la seva pèrdua de poder adquisitiu, enguany les pensions s'han apujat un minso 0,25% i  els jubilats han començat a manifestar-se, lo qual vol dir que el PP podria quedarse sense la tercera P en les següents eleccions, en perdre part del vot rural que el manté d'aquests jubilats, que no crec al PSoE, pero si es podien decantar, mal que em pesi, per Ciutadans, són joves, guapos, i cínicament preparats, però això últim em temo que els jubilats no ho saben o no ho volen veure, però el que tenen clar és que el seu vot no anirà al Pp. I compte amb les municipals properes...