A través del bloc Terbol Atzur, m'he assabentat del traspàs d'una blocaire de  Riudellots de la Selva, i a ran d'aquesta noticia, he pensat en un tema que fa ja temps hi dono voltes, car massa blogs abandonats hi ha. No recordo qui, es dedicaba a col·leccionar-los per deixar-ne almenys constància, tot i així, n'hi ha masses que resten orfes sense un comiat digne per part del seu administrador@, o algú a qui hagi delegat la tasca.

El món digital està guanyant a poc a poc la batalla al físic. Comprem roba o aliments a través de l'ordinador, reservem viatges o bitllets amb el telèfon intel·ligent i realitzem multitud de tràmits administratius de manera online. En el cas dels blocaires hi aboquem tot el nostre pensament, paraula i obra. No obstant això, encara queda molt camí per recórrer perquè les voluntats digitals siguin vàlides o hi hagi mecanismes perquè es compleixin.
Catalunya ha estat pionera en regular aquesta problemàtica amb la Llei sobre Voluntats Digitals del Parlament de Catalunya de finals del mes de juny del passat any. A falta d'una normativa a nivell estatal o europeu, es tracta d'una primera resposta que estableix que els testaments puguin contenir voluntats digitals, a més de regular com ha de ser la designació d'una persona encarregada d'executar-les, l'anomenat hereu digital. La llei autonòmica distingeix entre els diferents actius de l'herència digital: les comunicacions electròniques, els comptes de xarxes socials, l'emmagatzematge d'arxius en el núvol o els béns, serveis i dominis adquirits de forma online, així com també inclou un registre electrònic de voluntats digitals, que, però, encara ha de ser desenvolupat reglamentàriament.
Cada dia fem servir més informació online i disposem de més material que es compra i es fa servir a Internet. Es tracta del patrimoni virtual, que està format per aquells béns i drets que no es troben recollits en suport físic, com avatars i credencials en xarxes socials i pàgines de compres, diners acumulats en diverses plataformes en línia o fins a llibres, música i programari.
Per evitar-ho, el simple fet de deixar la contrasenya en el testament no acaba amb el problema. A més de que pot acabar sent coneguda per terceres persones, no estan recollits, en l'actualitat, els drets i les obligacions a què s'ha de sotmetre la persona designada pel causant, de manera que quedaria simplement exposat a la seva bona voluntat.
Massa blocs, facebook i twitter abandonats hi ha, i la veritat és que fa molta pena veure'ls aquí aliens a la situaciò personal del seu gestor@. Tancar els comptes personals per part d'algú a qui se li encomana la gestió, és un acte de dignitat i de respecte cap als demés i, sobretot cap a un mateix.