N'hi ha que somien amb una vida plena de grans batalles i focs artificials. I estan en el seu legítim dret. Per demanar que no quedi. Però, en realitat, la majoria dels mortals només desitgem ser feliços a l'empara dels dies comuns. Tenir una casa, una feina, passejar amb la persona que estimem, veure una bona pel·lícula, gaudir d'un bon vi... El mateix que desitjava Sergio Piquero, i que ha aconseguit. Perquè la vida amb síndrome de Down és una vida com les altres.
Cada matí, després d'una bona dutxa i un cafè, Sergio Piquero s'arma amb la seva bicicleta plegable i se'n va a treballar. Primer, un tram en bus, i després, a pedalar. Així, des de fa 14 anys, des del dia en què va començar a treballar com a manipulador de productes a Tahe. Des del 2012, Sergio també forma part del programa Incorpora de l'Obra Social "la Caixa", els tècnics laborals fan de cremallera entre empreses, entitats socials i persones: no només donen un cop de mà als altres en la recerca de treball sinó que, un cop trobat, els segueixen de prop perquè tot vagi bé.
És gràcies a FUNDOWN i Incorpora que es van conèixer Sergio i Alicia, la tècnica laboral que porta set anys acompanyant-lo. Tot i que la bona notícia és que cada vegada menys. "El que més valoro de Sergio són les seves ganes de viure de forma autònoma, de ser responsable de si mateix. Per a mi és una lliçó de vida ", explica Alícia. "Al principi estava amb ell cada dia, però està tan integrat en el seu treball que ara ens veiem només un cop per setmana."
"El suport d'Alicia ha estat fonamental per a mi", remarca, per la seva banda, Sergio. "Treballar tants anys m'ha permès independitzar-me. Ara visc amb la meva noia, Olga". Alícia es recorda del dia en què Sergio va anar a viure amb la seva parella. "Va ser molt emocionant per a ell. Com ho seria per a qualsevol!", Assenyala. "Tots els que ens hem independitzat sabem l'esforç que suposa anar-te'n de casa i fer-te càrrec de tu mateix. Jo ho vaig viure amb ell com un exemple de superació".
El treball ens dóna identitat, aporta sentit al nostre dia a dia i és una gran eina per guanyar en qualitat de vida i sentir-se integrat en la societat. "No crec que sigui tenir una discapacitat el que fa que necessitis una ocupació", subratlla Alícia. "Tots ho valorem perquè aporta molt personalment: et permet relacionar-te amb altres, sortir de la teva zona de confort, et dóna autonomia...". I com les persones amb síndrome de Down volen de la vida el mateix que les altres, hem de fer el possible perquè comptin amb les mateixes oportunitats que tots per aconseguir-ho. - lavanguardia.com
A vegades la vida té un sentit i pot ser molt bonica.
Y eso es lo que desean la mayoría, por no decir todos, los mortales.
ResponEliminaY los problemas no son las señas de identidad, que siendo una cuestión personal, es secundario. Prima, y en el orden que queramos, el trabajo, la familia, la estabilidad, la nevera llena, el sentirte reconocido, la salud, la estabilidad emocional, la autonomía monetaria...eso es lo que prima, todo lo demás, con sus señas de identidad, sus colores y sus soflamas, es simplemente secundario.
felicidades
En el fons estem parlant de les petites coses de la vida, res de sorolls i aldarulls innecesaris que no porten enlloc.
ResponEliminaEs clar ...
ResponElimina