Ahir al vespre, o avui de matinada, depèn de con es miri, he anat a l'aeroport del Prat a buscar a la meva filla i el seu company, que venien de passar uns dies a Londres. Com sempre vaig amb temps, encara que l'arribada estava prevista a les 00.50, servidor a les dotze ja era a 'arribades' fent temps. Des de les dotze que vaig arribar fins a la 1:00 en què varen sortir per la porta de la T1 la Txell i en Pep per les dues portes, no va parar constantment de sortint gent, ensaïmades incloses els de Palma, que per cert avui de 7 a 9  del matí hi havien anunciats 12 vols provinents de l'illa fins a BCN.
Se'm va ocórrer pensar que, un país en què els seus ciutadans viatgen tant i a deshora, mai es pot fer una revolta com deu mana, i menys encara si després de fer-la s'en va a comprar a El Corte Ingles. Que lluny queden aquells temps en que es cremaven convents, allò si que eren revoltes, encara que tampoc servien per a gran cosa, vaja, per a res.