SENSE EMBUTS

Santiago Segura ha estrenat aquesta setmana la seva última pel·lícula: 'Sin rodeos', el film ens presenta a Paz (Maribel Verdú), una dona que viu amb un home i el seu fill adolescent i que està a punt d'esclatar pels aires: té una feina en la qual és menyspreada constantment, una germana obsessionada amb el seu gat, una amiga que no l'escolta, un veí aprofitat i un exnòvio immadur atrapat en una relació tòxica. Quan comença a somatitzar el seu bloqueig emocional, Paz decideix anar a un curandero hindú que li subministrarà un beuratge amb un efecte demolidor: no pot evitar expressar el que pensa, li pesi a qui li pesi.

Hi ha una violència de la veritat crua i nua: preneu la ferma resolució, un matí, en despertar, de dir la veritat a tots els que us creueu, sense excepció, durant les vint hores, amics, amants, estimades, pares, familiars, col·legues, anònims, superiors en jerarquia, comerciants, veïns d'autobús i altres. Manteniu en aquesta decisió sense concessions, siguin quines siguin les circumstàncies. Us garanteixo que us enfadaréu amb la meitat dels vostres coneguts, si no amb tots. s'haurà tingut la impressió, de creuar-se amb un poca cosa, un tipus groller, sense tacte, sense elegància, un individu de mal caràcter, amb llengua viperina, sense maneres, que ignora la cortesia elemental i les maneres bàsiques.

Això sí, estareu satisfets de la veritat, res més. És a dir? haureu dit als imbècils que ho són, als inoportuns que us molesten, als interessats, els garrepes que us treuen de polleguera, als quals han engreixat o envellit que els quilos de més o les arrugues no els sentin bé, haureu afirmat sense mirament que esteu farts de menjar amb persones que no us interessen, amb els quals els àpats se us fan llarcs i avorrits, us desplazaréu per dir a algú que no suporteu la seva bellesa, la seva intel·ligència, el seu èxit, els seus diners, confessareu que els triomfs dels altres sovint us encongeixen el cor, mentre que els seus fracassos us alegren la majoria de les vegades, etc. Us haureu comportat com humans i no haureu fet més que dir la veritat, expressar el que sentíeu i se us passava directament per la cap, sense privar-vos d'aixó... 

La vida quotidiana sencera, quan no actuem de manera transparent, es redueix a una classe de mentida per omissió. Qui acceptaria sense por saber el que els seus amics pensen i diuen veritablement d'ell? Qui jugaria a ser invisible per assistir a un apat on es tractarà d'ell, sense témer la pèrdua d'un que passa pel seu amic? Qui?, Els necis, els ingenus, els innocents...Michel Onfray