C.D.R. QÜESTIÓ DE DIGNITAT

Parlaven en una esvalotada tertulia avui matí de Rac1, dels CDR (comites de defensa de la república), una tertulia on el director de la Vanguardia Marius Carol, a cada programa que avança es va traient la careta i es mostra com tal com és, poc senyor i molt taujà. En aquest programa hi deixen opinar a un tal López Alegre, insigne Tabarnià i sinistre tertulià que resuma odi a banda i banda, adscrit al Pp i que és un personatge molt ranci i trist, i bastant indinge, per cert. 

S'entestaven Carol i López Alegre en reclamar qui dirigia els CDR, qui els finançava, mentre l'indigne trist ho barrejava dient que l'estança de Waterloo la pagavem tots els catalans i que els CDR eren feixisme, kaleborroka, ETA, etc etc, seguint el manual dels altres indignes del partit del desconegut M.Rajoy, l'homònim o heterònim del qual es veu que avui s'ha fracturat un dit.

Deia Antonio Baños, que els CDR eren autònoms, que no depenien de cap partit, ni cap partit els finançava, i que eren producte de l'1-O, questió que ni Carol ni López Alegre compartien, potser per que estan excessivament estereotipats en els seus clixes que els impedeixen veure que a vegades les coses son més senzilles del que semblen.

La Txell, la meva filla gran, participa en 3 CDR i funcionen tal i com deia Baños, nomès que ho fan a travès de Telegram que és més segur que Wahtsap, de fet, per les accions no calen gaires aportacions, llevat de les propies del desplaçament al lloc designat. Aquests CDR fills o hereus del 1-O, han surgit per què dos milions de persones, de fet gairebè 3, si comptem que L'1 d'octubre varen votar 2.3 milions de persones i 700 mil no ho varen poder fer, varen tenir clar el camí que el Govern no va ser capaç de fer,  i entestats com estant davant de l'absència de Govern, actuen de motu proprio, i no com a kaleborroka, sinó com a defensors de la terra, i això que el Govern de Madrid no ho ha entès, entestat en combatre al sobiranisme amb els mateixos arguments que va emprar contra ETA, li acabarà passant factura. Els CDR són el camí correcte d'aquells que consideren que l'esforç i el sacrifici del 1-O no ha ser en va, i que davant l'absencia de poder, per cert, d'un poder que cap dels implicats en l'ùltim Govern hauria de tornar a ostentar, han decidit seguir en la lluita, una lluita per una llibertat i una República en la que creuen, i aixó no és kaleborroka, és una qüestió de dignitat.