Immanuel Kant i la paradoxa de la revolució fancesa, aplicabé també a altres revolucions posteriors.
"La revolució d'un poble ple d'esperit, de la qual hem estat testimoni, pot tenir èxit o fracassar. Pot acumular tantes misèries i horrors, que un home assenyat que pogués promoure-la per segona vegada, amb l'esperança d'un resultat feliç, mai es resoldria, però, a repetir l'experiment a semblant preu. Però aquesta revolució troba en els esperits de tots els espectadors (que no estan compromesos en el joc), una simpatia al caire de l'entusiasme, i la manifestació comporta un risc que no podia obeir a una altra causa que a una disposició del gènere humà."
Traduït al llenguatge lacanià, l'esdeveniment real, l'autèntica dimensió de la realitat, no era a la inmediata realitat i els esdeveniments violents de París, sinó en què els semblava aquesta realitat als observadors i les esperances dipositades en ella. La realitat del que va passar a París pertany a la dimensió temporal de la història empírica, la imatge sublim que va generar aquell entusiasme pertany a l'eternitat. - Sobre la violència (pdf) pag. 69/70 - Zizek.
Traduït al llenguatge lacanià, l'esdeveniment real, l'autèntica dimensió de la realitat, no era a la inmediata realitat i els esdeveniments violents de París, sinó en què els semblava aquesta realitat als observadors i les esperances dipositades en ella. La realitat del que va passar a París pertany a la dimensió temporal de la història empírica, la imatge sublim que va generar aquell entusiasme pertany a l'eternitat. - Sobre la violència (pdf) pag. 69/70 - Zizek.
En lineas generales estoy de acuerdo, ahora bien, miremos el fondo, no la forma.
ResponEliminaEn 1789 la hambruna de París era enorme. Las condiciones de vida, insoportables. El escalón entre la burguesía y el pueblo llano, intraspasable.
Hoy, al ver las imágenes de quien hace la "revolución", que no el "porqué", me da la risa.
La Vanguardia publicaba una foto antes de ayer de coches haciendo la manifestación pro-prosses. El primero era un Mercedes 230 que te cagabas. El segundo un Audi, y la cosa iba así. Todos con banderas al viento eso si, pero todo burguesía del "aparato".
Para llegar a tener neveras la gente ha luchado mucho, mucho. El trabajador (ahora ya no hay obreros) no está dispuesto a perder lo poco que tiene, y no hará ninguna revolución, menos al estilo de la francesa. Si acaso hará alguna algarada los que viven del sistema que creó Pujol durante 23 años, poco más.
La demostración evidente es que en los barrios periféricos ganan los conservadores, pero no los soberanistas conservadores(CiU o Pdcat o como quieran llamarle).
Ganan los Conservadores soberanistas en los pueblos agrícolas (carlistas, tal como suena), en incluso dan pie al nacimiento de la ultraderecha (Angladas y compañías).
Aquí ya no se verá una R.F. Hubo una en el 68, y también en París, pero ahora lo que desea el trabajador es no perder las vacaciones, la conexión wifi y el vermut de los domingos. No está para revoluciones.
Salut