Immanuel Kant i la paradoxa de la revolució fancesa, aplicabé també a altres revolucions posteriors.

"La revolució d'un poble ple d'esperit, de la qual hem estat testimoni, pot tenir èxit o fracassar. Pot acumular tantes misèries i horrors, que un home assenyat que pogués promoure-la per segona vegada, amb l'esperança d'un resultat feliç, mai es resoldria, però, a repetir l'experiment a semblant preu. Però aquesta revolució troba en els esperits de tots els espectadors (que no estan compromesos en el joc), una simpatia al caire de l'entusiasme, i la manifestació comporta un risc que no podia obeir a una altra causa que a una disposició del gènere humà."

Traduït al llenguatge lacanià, l'esdeveniment real, l'autèntica dimensió de la realitat, no era a la inmediata realitat i els esdeveniments violents de París, sinó en què els semblava aquesta realitat als observadors i les esperances dipositades en ella. La realitat del que va passar a París pertany a la dimensió temporal de la història empírica, la imatge sublim que va generar aquell entusiasme pertany a l'eternitat. - Sobre la violència (pdf) pag. 69/70 - Zizek.