12.4.18

LA MENTIDA ORGANITZADA


La necessitat de veritat és la més sagrada de totes. No obstant això, mai es parla d'ella. Quan es percep la quantitat i l'enormitat de falsedats materials exposades sense vergonya fins i tot en els llibres dels autors més prestigiosos, fa por llegir-los. Doncs es llegeix com es beuria l'aigua d'un pou dubtós.
Homes que treballen vuit hores diàries fan el gran esforç de llegir a la nit per instruir-se. Com que no poden anar a les grans biblioteques a verificar el que han llegit, creuen tot el que figura en els llibres. no hi ha dret a que se'ls doni de menjar alguna cosa falsa. Quin sentit té al·legar que els autors van de bona fe? Ells no fan vuit hores de treball físic, la societat els alimenta perquè disposin de temps lliure i es prenguin la molèstia d'evitar l'error. Un guardaagulles culpable d'un descarrilament que al·legués bona fe no seria precisament ben vist.
Amb més raó resulta vergonyós que es toleri l'existència de diaris dels que tothom sap que cap col·laborador podria romandre en el càrrec si de vegades no acceptés alterar conscientment la veritat. El públic recela dels diaris, però aquesta desconfiança no el protegeix.
Com sap que un diari conté veritats i mentides, reparteix les notícies entre les dues rúbriques, però l'atzar, segons les seves preferències. D'aquesta manera segueix exposat a l'error. Tothom sap que quan el periodisme es confon amb l'organització de la mentida constitueix un crim. però es considera un delicte impunible. Què impedeix castigar una activitat quan ha estat reconeguda com a criminal? D'on prové aquesta estranya idea crims no punibles? Es tracta d'una de les deformacions més monstruoses de l'esperit jurídic.

Simone Weil - La mentida organitzada

Autor: verified_user

6 comentaris:

  1. I com saps que el que han publicat a primera hora del matí a la web com a noticia, demà no s'ahurà modificat, les hemeroteques web son fiables? més fiables o igual de fiables que un diari que tens imprès? ja saps lo fàcil que és canviar una paraula d'un post publicat..

    ResponElimina
    Respostes
    1. aixó de modificar les noticies a la web es vell, era la feina Winston a 1984

      Elimina
  2. S'accepta llavors la mentida com animal de companyia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. clar, no hi ha més remei que conviure-hi, a vegades fins i tot és bo mentir, millor que dir la veritat.

      Elimina
  3. " a vegades fins i tot és bo mentir, millor que dir la veritat". Quant? posa'm un exemple...

    ResponElimina
  4. molts, per exemple, quan algúj et pregunta:

    - com em veus?
    -- jo et veig bé, perquè?
    - no trobes que estic massa envellit?
    -- no! més o men ys com jo i com tots a la nostra edat, ja se sap.

    etc etc, aplica-ho a moltes situaciones de la vita quotidiana, i aplica-ho en les coses petites. De mos en guard si sempre diguessim la veritat i no mentissim, acabariem a hosties pel carrer i a casa.

    ResponElimina