En un dels episodis de la sèrie televisiva 'Enredo', Katherine Helmon, la dona del protagonista Richard Mulligan, aquell que quan hi havia un problema creia que es tornava invisible, mata un tipus a la dutxa de casa seva, d'un cop de martell, d'un cop de maó i d'alguna cosa més. La veu més d'un veí a través de la finestra de la cambra de bany, i no obstant això ella ho nega. Parlo de memòria, però com el que vull parlar és de desmemòria ja m'enteneu. Aquí s'ha perdut del tot la decència i no dimiteix ningú, ningú sap res i tothom ho nega tot, per tant ningú té la dignitat d'assumir responsabilitats, com Richard Mulligan, aquell que quan hi havia un problema feia veure que es tornava invisible. Més d'un voldria fer-ho avui, sobretot Cristina Cifuentes, i l'advocat del catedràtic Enrique Álvarez Conde que si no s'ha llançat des d'un sisé pis, ben just li deu haver anat. A tot això la senyora Cifuentes que ja és un zombie polític, segueix erre que erre insistint en que no dimiteix, però no pateixi, cínica entres els cínics, ja la faran dimitir, M.Rajoy després d'abraçar-la amb l'abraç de l'òs, l'ha abandonat; alea jacta est. I tot per un master de la meseta, que no de l'univers.