El que passa amb les sèries de les quals un es pot empassar cinquanta capítols seguits en una setmana és que durant uns dies vius totalment immers en un món aliè, i els disgustos, els conflictes i les vicissituds dels personatges acaben resultant tan importants, i molts, més interessants que els dels nostres veïns, per exemple. Al mateix temps i d’una manera gairebé involuntària, comencem a considerar la nostra pròpia vida (i conflictes i vicissituds) sota el prisma, en aquest cas, d’uns vikings salvatges de l’edat mitjana, explica Milena Busquets a elperiódico.
Té raó Milena, a mi em va passar, no amb Vikings, però si amb Les Revenants,  The Leftovers, Walking Dead, o Lost, que les vaig veure seguides, nomès que en el cas de Lost vaig veure les cinc primeres temporades, fins que en arribar el més de gener de 2017, Lost va desaparèixer de la programació de series de Canal+, i aquí em vaig quedar penjat.
Veure les series seguides empassant-se diversos capitols al dia, és la millor manera, per submergir.se en elles, que no capitol a capitol setmanal on perds el fil. Passa amb les novel·les, l'ideal és llegir-les d'una tirada (si és possible), o en un curt espai de temps, per que si no es perd la vivència aquesta. De fet, no miro cap serie si no hi ha la possibilitat de veure-la seguida, de l'altra manera perdo el fil i no hi acabo d'entrar, i quan a llegir, reconec que he abandonat la lectura, he perdut l'interés, com a molt, llegeixo contes o poesia, pel que se, no sóc l'ùnic, sembla que és freqüent a la meva edat aquesta pèrdua d'interes per llegir.