Diuen que deia Mark Twain en un dels seus aforismes: Quan jo tenia catorze anys, el meu pare era tan ignorant que no podia suportar-lo. Però quan vaig complir els vint, em semblava increïble el molt que el meu pare havia après en set anys.
I en complir els cinquanta... no sé Twain, però jo em vaig adonar que la impresió correcta era la de quan tenia catorze anys, potser perquè estava en la mateixa situació davant les meves filles, amb la diferència que jo en sóc conscient, i el meu pare no.
Però aquesta reflexió no té cap importància, no deixa de ser un pur exercici retòric, el meu pare era el meu pare, per més ignorant que fos, la feina que tindré a atrapar-lo i prou que el trobo a faltar. Al cap i a la fi, l'ùnic que li podria retreure, és el fet d'haver-me portat al món, de la inconsciencia d'haver-me deixat arribar aquí sense demanar-me permís. Però aixó no és possible i de més a més, en el fons, aixo si que és retòrica, o la inconveniència d'haver nascut.
Molt bó
ResponEliminaAixò de portar els fills i filles al món sense demanar-los permís ens ho hauríem de plantejar més a fons, el que passa és que aquest tipus de reflexions te les fas de grandeta. Justifiquem la paternitat i la maternitat amb mil històries quan, de fet, és pur egoisme, ens fa il·lusió i ja està, és allò de l'anunci 'ho vols, ho tens'.
ResponEliminaés la finalitat de l'espècie, néixer, créixer, reproduir-se i morir.
ResponEliminaQue joio,eso de poder elegir.No se me había ocurrido,incluso no sé si ni siquiera
ResponEliminahe elegido algo en la vida,más bien creo que ha ido viniendo,sin saber porqué ni su
finalidad,lo único que creo que he hecho bien es, en aceptarlo,tal como me venía.
más o menos es lo que hemos hecho todos los mortales normales, aceptarlo con resignación
ResponElimina