Top Menu

ÚLTIMS ESCRITS PUBLICATS...

SOBRE ELS CONSELLS


No hi ha res pitjor que els consells dels amics, darrere d'ells hi ha mala fe o penediment dels actes propis. Als amics els solem considerar sincers, però són els enemics els que realment ho són: per això cal fer més cas de les crítiques d'aquests que dels dubtosos consells dels amics. El que passa és que com no ens agrada que ens diguin una veritat que ens incomoda, preferim escoltar els amics, i cal anar amb compte amb aquests amics que en un moment determinat poden convertir-se en enemics, i aquests sí que et coneixen.

La gent gran ha tingut sempre la propensió a inculcar als joves tot un repertori de consells i nocions per anar per la vida, que únicament són vàlids per a la gent gran, dels que la seva única virtut és haver arribat a la vellesa a base d'anar fent anys i creure il·lusos que tenen una certa experiència que no és més que la reiterada acumulació d'errors comesos i no admesos. I aquest és el seu drama, superats pel seu propi temps no poden ensenyar res ni aconsellar en res als joves; tot passa massa de pressa i estan desfasats i sobrepassats per uns nous temps i maneres de comportament que els superen amb escreix.
El millor consell que una persona gran pot donar a un jove és no donar-li cap, deixar-li que com ell, aprengui encara que sigui a base d'errors, de fet tampoc el jove faria gaire cas dels seus consells, sobretot veient els resultats obtinguts per qui se'ls dóna. De fet, l'únic consell que es podria donar és fer cas al sentit comú, però això no es pot ensenyar, va en l'ADN de cada un i la veritat és que no és molt habitual. Un jove no és un vell amb menys anys en les majoria dels casos, senzillament és un altre tipus de persona. I cert és també que hi ha bastants vells que fa anys i anys que ho són, alguns ja van néixer vells, només que encara no s'han adonat.


Consejos vendo pero para mí no tengo (M.Rajoy)

4 comentaris :

  1. No me gusta darlos. No me gusta que me los den. Tengo una opinión, como todos y cada uno de nosotros tenemos la nuestra, mejor o peor, más adecuada a lo que se pregunta y a veces errada, las más, pero no doy consejos, y no los doy desde hace mucho, mucho tiempo que escuché de la boca de Camilo José Cela a una pregunta de Javier Gurruchaga de la Mondragón. " yo no doy consejos, que la gente se equivoque sola".
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. el millor consell és el que no es dona.

      Elimina
  2. Tens tota la raó, excepte, em sembla a mi, en la teva reiterada i repetitiva menció al sentit comú que, sincerament, no sé que coi és. No pares de repetir-ho a la mínima oportunitat que tens, que si el sentit comú aquí, que si el sentit comú allà, etc. Benvolgut Francesc, em sembla a mi també que el famós "sentit comú ja no és el que era", com a molt una llegenda urbana com tantes altres.

    Tothom és un futur cadàver, no hi ha res més a saber, saber-ho, però, no canvia res.

    Salut.

    ResponElimina
  3. Es molt senzill, el sentit comú és prendre la decisió adequada davant qualsevol problema, i sol ser la més senzilla.

    ResponElimina

Copyright © BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ. Designed by OddThemes & SEO Wordpress Themes 2018