Inés Arrimadas no entén o no vol entendre la democràcia parlamentària en què vivim. Nega els principis més bàsics del seu funcionament i fa demagògia barata per ocultar les seves mancances, la seva ineptitud. La política que va liderar a Ciutadans per guanyar les últimes eleccions catalanes no va moure un dit després per intentar formar govern; senzillament, es va esborrar del mapa. Ara, torna a intentar boicotejar l'acostament Pedro Sánchez-Quim Torra per intentar treure un rèdit que torni a dibuixar a una formació taronja cada vegada més esborrada.

 Dir, com de fet diu Arrimadas en una entrevista a El Mundo, que "Sánchez ha de tenir molt clar que al reunir-se amb Torra està deixant de reunir-se amb milions de catalans" és intentar manipular a la ciutadania. És una negació de la democràcia, del sistema de representació en què ella participa i del que viu. Si Arrimadas hagués intentant formar govern, aconseguint governar la Generalitat, hauria estat un error dir que ella no representava a Catalunya. És clar que la representaria; cosa ben diferent és que això agradés als milions de catalans que no la van votar.
En el fons, la líder de Ciutadans a Catalunya ho sap, però és la carta que ha decidit jugar per seguir atiant el conflicte català que tan bon resultat electoral li ha donat. Com més retrògrada i repressora era la postura dels taronges -competint amb el PP a caspa-, més vots guanyava. Per això, mantenir el conflicte català li interessa, per això Arrimadas s'ha quedat sola a l'hora de no voler reunir-se amb el seu president, amb Quim Torra.
El que per a les persones demòcrates és dialogar, per a ella és negociar Espanya. Arrimadas ho retreu als qui s'han assegut amb Torra per intentar desbloquejar la situació. Ara li toca a Sánchez, que passa a ser objecte de les seves crítiques buides, artificials, estèrils. Arrimadas vol seguir el dictat de Rajoy durant més de sis anys: ignorar el que ha votat la majoria de Catalunya, negar vies per a la solució a un problema que només vol aixafar amb puny de ferro.
Afortunadament, hi haurà diàleg. No es tracta de ser ostatges d'un pacte de moció de censura, ni de cedir a totes les pretensions de Torra. Es tracta d'escoltar, d'acostar postures, d'admetre que el model territorial d'Espanya, més enllà de Catalunya, fa aigües per tots costats perquè del que realment som ostatges és d'una Constitució obsoleta. Arrimadas viu de perllongar aquest captiveri, de l'odi i de l'ultranacionalisme espanyol. Li passarà una factura que no hi haurà coaching que la pagui.

Arrimadas o cómo vivir de la democracia sin ser demócrata 
David Bollero - eldiario.es