CULTURA I SIMULACRE

Disenylandia és un model perfecte de tots els ordres de simulacres entremesclats. En principi és un joc d'il·lusions i de fantasmes: els Pirates, la Frontera, el Món Futur, etcètera. Es sol creure que aquest món imaginari és la causa de l'èxit de Disneyland, però el que atrau les multituds és, sens dubte i sobretot, el microcosmos social, el gaudi religiós, en miniatura, de l'Amèrica real, la perfecta escenificació dels propis plaers i contrarietats.

Un aparca fora, fa cua estant dins i és completament abandonat en sortir. L'única fantasmagoria en aquest món imaginari prové de la tendresa i calor que les masses emanen i de l'haver estat concebut i realitzat per un home avui congelat també: Walt Disney, qui espera seva resurrecció acompanyat per 180 graus centígrads.

Per tot arreu, doncs, a Disneyland, es dibuixa el perfil objectiu d'Amèrica, fins i tot en la morfologia dels individus i de la multitud. Tots els valors són allà exaltats per la miniatura i el dibuix animat. Embalsamats i pacificats. D'aquí la possibilitat (L.Marín l'ha dut a terme excel·lentment en «Utópiques, Jeux d'Espaces») d'una anàlisi ideològic de Disneyland: nucli del «american way of life», penegíric dels valors americans, etc., transposició idealitzada, en fi, d'una realitat contradictòria.

Però tot això amaga una altra cosa i tal trama «ideològica» no serveix més que com a tapadora d'una simulació de tercer ordre: Disneyland existeix per amagar que és el país «real», tota l'Amèrica «real», una Disneyland (a la manera com les presons hi son per amagar que és tot el social, si banal omnipresència, el que és carcerari). Disneyland és presentada com imaginària amb la finalitat de fer creure que la resta és real, mentre que el que l'envolta, Los Angeles, Amèrica sencera, no és ja real, sinó que pertany a l'ordre de l'hiperreal i de la simulació. No es tracta d'una interpretació falsa de la realitat (la ideologia), sinó d'ocultar que la realitat ja no és la realitat i, per tant, de salvar el principi de realitat.

L'imaginari de Disneylandia no és ni veritable ni fals, és un mecanisme de dissuasió posat en funcionament per regenerar a contrapèl la ficció de la realitat. Degeneració de l'imaginari que tradueix la seva irrealitat infantil. semblant món es pretén infantil per fer creure que els adults estan més enllà, en el món «real», i per amagar que el veritable infantilisme és a tot arreu i és l'infantilisme dels adults que ve a jugar a ser nens per convertir en il·lusió el seu infantilisme real. - Jean Baudrillard - Cultura i simulacre - (pdf)