DE BARBERS I BARBERIES

A vegades, les obvietats són tant obvies que les obviem. Ho pensava l'altre dia mentre esperava a la perruqueria Los hermanos a què em tallessin els cabells. La perruqueria Los hermanos, la porten dos germans marroquins, per això es deu dir Los hermanos. De fet, totes les perruqueries de l'entorn de casa (7) llevat d'una que és del país les porten marroquins, de la mateixa manera que tots els bars de l'entorn (12) menys un del país i un altre d'un Pakistanès, els porten xinesos, que tambè ho combinen amb les botigues de tot a cent, o a 1 eulo.

Bé, això només és una anècdota dels nous temps. Del que volia parlar, i per això em referia a les obvietats al començament, és que si ho mirem a la Vikipedia, un barber és un senyor que afaita la barba dels homes i, en general, que talla els cabells

una fulla d'afaitar com aquesta tenen els hermanos

Doncs, mentre esperava el meu torn l'altre dia a 'Los hermanos' vaig caure en què de sempre a casa s'ha dit anar a 'cal barber', des que era menut i fins i tot ara, i no és del tot correcte atès el barber arregla i cuida la barba dels seus clients, però també talla els cabells, o sia que potser no és tan incorrecte com sembla, encara que actualment a tot arreu ja posa al rètol perruqueria, que tampoc sé si és correcte, atès no arreglen ni retallen perruques, pel que potser s'hauria de dir: Cabelleria, ja que tallen els cabells, ara, que amb els Hipsters torna la antiga costum de les barbes, concepte que ja semblava superat.
Ja té dallonses la cosa, no hi havia caigut mai, potser perquè el barber al qual anava de petit era peculiar, era al carrer Campany, darrere mateix de La Via Masseguer on vivia jo; era alt i gros, amb bigotet franquista a l'us i calb, amb un perruquí al damunt del terrat orfe de cabells d'aquells que semblen un gat mort aixerrancat i que mai duia ben posat. Era molt faldiller, abans es deia 'mujeriego' i cada vegada que passava alguna dona pel carrer, si la veia, deixava la feina i sortia a treure el cap i deixar-li anar algun 'piropo'. A més, era trompetista i si no tenia clients o li venia la inspiració ho deixava tot i es posava a tocar la trompeta. També tenia revistes de senyoretes en pilota picada dins del Dicen. En fi, tot un personatge d'un temps, d'un país.
Doncs bé, a partir d'ara ja no diré més a la Nuri que vaig al barber, ni faré brometa dient que 'me bajo al moro', que de fet Mossèn Cinto deia 'moro' i no com a menyspreu, ho deia i punt, i ho sé perquè el pare se sabia de memòria gairebé tota l'Atlàntida, i per algun dels versos sortien els moros, i el blat de moro... O sia què, a partir d'ara, aniré al perruquer.