Espanya, és propietat d'un Estat estranger. La història de les immatriculacions o com Aznar va permetre a l'Església catòlica s'apropiés de nombrosos edificis amb la reforma de la Llei Hipotecària de 1998.

 En línia amb la sempiterna connivència de la dreta, especialment la ultra, amb l'Església, en 1998 José María Aznar li regalava al clergat una reforma de la Llei Hipotecària (Decreto 1867/1998) que va ampliar el privilegi de l'Església a l'hora que posaba al seu nom en els registres de Propietat, béns públics a nom dels arquebisbats corresponents. És un privilegi que ja ostentava l'Església catòlica a Espanya, com és de rigor, des de l'època franquista. De fet, es venien executant aquestes immatriculacions des de 1946, poc després de finalitzada la Guerra civil espanyola. Cal no oblidar el paper fonamental i protagonista de l'Església catòlica en el terrible conflicte que va arrasar el país, conflicte que ells consideraven una "croada cristiana" contra les hordes "rojas", és a dir, democràtiques. 'La Iglésia de Franco', de l'historiador Julián Casanova, és el llibre de referència per a endinsar-se amb rigor en aquesta qüestió que no és aliena a aquests fets en qüestió.
No és molt democràtic, certament, que l'Església catòlica, en tan sols 20 anys, hagi escripturat sota la seva titularitat una quantitat immensa de béns immobles, amb els béns mobles que contenen, que no és pecata minuta, arrabasánt-los a l'Estat espanyol, és a dir, a tots els espanyols. Es desconeix el nombre exacte i total de béns inscrits, encara que alguns consideren que superen els 50.000, entre ells alguns tan importants com la mesquita de Còrdova o la Giralda de Sevilla. Existeix, segons sembla, disparitat en els números segons les províncies, i això és degut, segons el diputat del PSOE Antonio Hurtado, a la disparitat en la "permissivitat dels notaris" a l'hora d'aquestes escriptures.

 Després de molts anys de lluita i de compromís d'un grup d'alcaldes i veïns de pobles navarresos (Plataforma de Defensa del Patrimonio Navarro) per denunciar aquests excessos de l'Església catòlica, que atempten contra el patrimoni i la dignitat del poble espanyol, per fi estan veient els fruits del seu incansable, llarg i invisible treball de dues dècades. Per fi el Ministeri de Justícia ha anunciat que està processant les dades amb vista a la realització d'un llistat de béns inmatriculats, i preveu la seva propera publicació. La qual cosa és de rigor i és un dret que tenim tots els espanyols, ja que la gran majoria d'aquests béns eren i han de seguir sent de titularitat pública. El contrari és un disbarat que ens situa en una situació politicosocial vergonyosa, inacceptable i pitjor que medieval; de fet, el Tribunal Europeo de Derechos Humanos, en la seva sentència sobre el cas Ucieza, considera aquestes immatriculacions "arbitràries" i condemnava al Govern espanyol per permetre-.
El nou Govern, per tant, va fer públic un llistat de molts milers de béns de titularitat pública dels que l'Església s'ha estat apropiant des de 1.998 a esquena del coneixement dels ciutadans i de moltes institucions, tot i que en aliança amb altres tantes , entre elles el Partit Popular, que es va fer còmplice d'aquestes apropiacions, en greu perjudici de tots els espanyols siguin quines siguin les seves creences personals. Serà un llistat, però, incomplet, perquè es limitarà a les immatriculacions realitzades des de 1.998, sense tenir en compte tots els immobles inmatriculados sense control des 1.946, que són la immensa majoria.
La coordinadora "Recuperant" (composta per la Plataforma de Defensa del Patrimoni navarrès, a la qual se li han unit una vintena de col·lectius ciutadans, com MHUEL i Europa Laica) ha fet públic un comunicat en el qual exposa que la publicació d'aquest llistat de béns inmatriculados per l'Església, que admet que són més de 40.000 sense tenir en compte els anteriors a 1998, és una "victòria ciutadana", però és insuficient. Perquè, d'una banda, descarta totes les escriptures dutes a terme entre 1946 i 1998, i, de l'altra, no contempla una solució ferma, efectiva i contundent. La coordinadora proposa que es promogui un marc legislatiu òptim que resolgui de manera general "la recuperació per al domini públic" dels béns inmatriculados per l'Església catòlica.
Sigui com sigui, l'espoli de béns públics dut a terme per l'Església en el territori espanyol és immens i de proporcions inconmesurables. Com bé exposava la sentència sobre el cas Ucieza del TEDH, s'ha estat duent a terme durant més de vuitanta anys a Espanya, per part de l'Església catòlica, qui diu que reparteix espiritualitat i moral, "una violació continuada i massiva" dels drets garantits per la Convenció Europea dels drets Humans. L'assumpte és tan greu que millor abstenir-se de buscar adjetivar-lo. Encara que, si tenim en compte que aquestes immatriculacions en arquebisbats són, finalment, immatriculacions de sòl espanyol en mans de delegacions (arquebisbats) de l'Estat Vaticà, podem afirmar perfectament que l'Església catòlica no només és la major propietària de sòl espanyol després del propi Estat, sinó que, a més, mitja Espanya és propietat del clergat, és a dir, mitja Espanya no és d'Espanya, és d'un Estat estranger. - elplural.com