ÚLTIMS ESCRITS

8/recent/ticker-posts

EL PREU DE LA LLIBERTAT


A Vilaweb entrevisten al professor de la Universitat de Stanford Joan Ramón Resina, la podeu llegir sencera aquí. No puc cpmpatir tot el que opina com diu ell des de la distància, però em quedo amb aquest fragment, per què és el punt clau dels fets del 27 d'Otubre, que ens han portat on estem actualment.

—"Ara, vist en perspectiva, què va faltar per a fer efectiva la República?"
—"Pot semblar pretensiós i abusiu que ho digui algú que no era davant el parlament el 27 d’octubre i no s’exposava a que li trenquessin la cara. Però crec que, un cop proclamada la República, calia defensar-la. Proclamar-la i tot seguit abandonar les institucions no fou edificant. És impossible de dir-ho amb certesa absoluta, però sempre he pensat que, després de la condemna global de la violència de l’1-O, l’estat no s’hauria atrevit a fer-ne una de més grossa. El cínic d’en Manuel Valls ja va dir, per justificar la passivitat de la Unió Europea, que no hi havia hagut morts. Suposem que n’hi hagués hagut. El cost de la factura espanyola en imatge hauria estat molt més alta, i un assalt armat al parlament amb ‘víctimes col·laterals’ haurien estat inassumible per als polítics de les institucions europees. Em costa d’entendre els qui diuen que la llibertat d’un poble no val la vida d’una sola persona. Les grans causes no s’han guanyat mai amb anestèsia. Per què a Catalunya la llibertat hauria de ser més barata que en altres indrets?"

Aqui, el preu per la llibertat que estan pagant uns i altres té molt a veure amb el que va passar el dia 27 d'Octubre, el dia en que a alguns els va faltar el valor de ser consequents i els va sobrar cobardía, una cobardía que ha portat a alguns dels seus socis a la presó. No sé que va pasar aquell dia per què es prenguès la decisió de proclamar NO proclamar la República, ni crec s'arribi a saber mai, ni per què uns s'en varen anar a l'estranger i altres es varen quedar, tots hi han perdut en aquests fets, ells i nosaltres, tots nosaltres, indepedentistes o no.

Publica un comentari a l'entrada

35 Comentaris

  1. Las comparaciones son odiosas. Esta cita no la comparto :"...Em costa d’entendre els qui diuen que la llibertat d’un poble no val la vida d’una sola persona..."

    Pienso en las revoluciones con sangre, la que me vienen en la cabeza, a voz de pronto: La Francesa, la Birmana, la Rusa del 05 y la del 17, la China, la Cubana...
    Hay cien más, pero pienso en estas. Todas con sangre, que es la que habla de libertad y de la vida de una sola persona.
    Y ahora la pregunta. ¿ Se puede comparar la circunstancia actual de Catalunya versus España con la de aquellos países en aquel tiempo preciso versus el poder que les sometía ? La respuesta es más simple de lo que parece. Aquí nadie cogió un cuchillo, un simple palo de escoba. Nadie de ningún pueblo. ¿Porqué ? es la pregunta, porque la circunstancia no se asemeja ni por mucho a dar pie a ninguna acción en donde se tenga que atacar al establisment y hacer una sola muerte de ningún representante del ejército contrario. De esto si que saben los Mossos, y ninguno de ellos, ninguno, desenfundó nada.
    Doy , por mi parte, el tema por cerrado. No me gusta que un señor que imparte clases en la Universidad, diga "Per què a Catalunya la llibertat hauria de ser més barata que en altres indrets? "
    Él sabe lo que tiene que hacer, si así lo desea. Es libre. Que deje la universidad de Stanford, se compre una escopeta de caza y se plante en la puerta del palacio del Pardo.
    Es libre.


    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja dic que no estic d'acord amb moltes de les coses que diu, pero el tema del 27-0 crec que el diagnòstic és el correcte. Clar que des de la comoditat de Stanford tot es veu molt diferent.

      Elimina
  2. "—"Pot semblar pretensiós i abusiu que ho digui algú que no era davant el parlament el 27 d’octubre i no s’exposava a que li trenquessin la cara".Pero qué dice este hombre,en muchas de esas movidas,he estado con la bici,por mi manía de ver las cosas.En muchas de ellas había personas mayores ,con perdida de movilidad.Había muchas madres con carritos de niños.Un acto de intervención,que se hubiese descontrolado habría representado un daño y una rotura imperdonable
    en la convivencia de este país,de la que no hubiésemos salido jamás.Ya hizo bien Putxi en irse y mandar todo hacer puñetas,el tío era consciente de lo lejos que había llegado.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ahí està el quid de la cuestión, por què se llegó tan lejos para abortar en el úlyimo momento y hacer el ridículo de la República de Schrödinger.

      Elimina
  3. ¿Durante cuántos años vosotros, los catalanes, habéis coexistido  tranquila y pacíficamente con el tema del nacionalismo? Habéis sido impecables, punteros y un ejemplo de modernidad y cultura para el resto el mundo. ¿Y si los nacionalismos exacerbados fueran una trampa de los políticos para justificar una tensión que les de sentido? Yo tampoco sé la solución, pero sí sé que sois un pueblo magnífico.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hemos coexistido de siempre y seguimos en ello, la discrepancia viene de unos pocos, y el centro es la capital, fuera de ella la cadencia es muy diferente, la gente va haciendo como siempre intentando vivir lo mejor posible y pasa bastante del sarao mediático.
      No somos un pueblo magnífico, somos un pueblo como la mayoria, piensa que lo que nos diferencia de los españoles es que no hay ninguna diferencia, somos iguales, fuera del ámbito contaminado del Madrid político.

      Elimina
  4. Amigo ío. Amic FRANCESC:

    Sigo yendo a las clases del que fue secretario personal de Salvador Pániker (Ignasi Boada) en la F d T. No hay año que no me apunte a escuchar a este pacifista a sus clases (reducidas por cierto), este año del 6 de febrero al 5 de junio.. Detrás de él están las citas y los libros de Gabriel Marcel, de Thielard de Chardin, de Mounier...todos pacifistas, todos gandhianos.
    Allí no tropiezo con personas que quieren, y desde el extranjero, estropear la convivencia.
    El tema de este año versará sobre " Religió i Cultura. Totalitat i Persona"

    PD. No he hecho honor a mi palabra y he vuelto a escribir. ¿Cómo puede haber tanto violento dando clases por el mundo dentro de una Universidad?
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hay gente pa too Miquel, i molts teorics de la feina, fixa't en Sala i Martin tant fatxendero ell, des del 27-O que està desaparegut. El que no tinc tan clar es que Gandhi fos tan pacifista...

      Elimina
  5. Aquí hemos tenido la guerra civil que nadie ha olvidado para lo malo y para lo bueno que nos impide coger un arma y abrir fuego contra los que ofendieron a golpes de porra a quienes votaban. No es una cuestión de libertad es una cuestión de responsabilidad, nadie quiere volver a aquello y por otra parte algunos lo hacen de forma retorcida. Pero lo que no es normal es que otros se aprovechen de esto, lo que no es normal es que las leyes logren oprimir a la gente y que hoy haya gente en la cárcel. Y tengan que soportar el peso de la legalidad antes que el voto de la gente que el derecho a decidir por mucho que moleste si esto se hubiese llevado con dos dedos de frente no estaríamos en estas tesituras ahora.

    Opresión hay no hace falta compararse con nadie, simplemente ves a gente en la cárcel que no tendría que estar y ves a auténticos miserables maltratar a cientos de personas por votar... Si esto es libertad...será selectiva.

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'acord Gemma, però si haguessin estat més espavilats i menys inconscients, ara estarien en Llibertat i segurament el país millor que ara. Os es proclma la República o s'abandona, però aquí varen voler repicar les campanes i anar a la processó i al final la cosa va acabar com el Rosari de l'Aurora.

      Elimina
  6. Hagués acabat igual Francesc, Puigdemont estaria a la preso.

    ResponElimina
  7. Si hagués fet el més sensat que era convocar eleccions, no ho crec, no hi havia cap motiu per empresonar-lo.

    ResponElimina
  8. Convocar eleccions després del referèndum? Qui regala la seva victòria aixi? Saps d,algú? Perquè jo no..

    ResponElimina
    Respostes
    1. o Referendum o referendum, deia Puigdemont, però el referendum no va ser del tot legal com per proclamar la República, i aleshores pUIGDEMONT va fer alló tan estrany de proclamar-la/no proclamar-la, que era un brindis al sol. La única opció raonable era convocar eleccions que de fet es va acabar fent aixi al desembre. Pensa que en el millor dels casos, el referendum de l'1-O el si global no arribava al 50%, i va ser una votació no validada no ja per el Govern de Madrid, sinó per qualsevol dels observadors internacionals que hi havia, amb garrotades o sense, és més, les garrotades varen representar més vots i més 'SI'.

      Elimina
  9. No era viable per això no les va convocar sabia que perdria i les va guanyar arrimadas amb garrotades incloses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Arrimadas va guanyar perque PDcat i ERC es varen presentar separats, una sola candidatura hauria guanyat i segurament tret més vots.

      Elimina
  10. Per això sabia que no les guanyaria ja veia que ERC anava a per al seu pastís i en el referèndum no tenia prou vots ell sol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lo del pastis jo ho veig al reves, era en principi per a ERC, el vot a Puigdemont (ell sol i nomès ell, es el PDcat), no comptava segons les enquestes, o comptava menys que el d'ERC. El que passa es que la gent a vegades vota coses molt rares, com va passar amb els vots a C,s, són vots prestats producte de la desorientació d'un electorat bastant baliga balaga.

      Elimina
  11. Quant et dic que esquerra volia el seu pastís no em refereixo al de Puigdemont. En el referèndum van veure que hi havia molta gent que va votar perquè estava a favor de que es pogués votar un referèndum que no vol dir que tots el vinculessin amb una independència sinó senzillament que no tragaven que això no és pogues fer, doncs bé, molt d,aquets vots penso que esquerra els va intentar guanyar en les eleccions deslligant se de Puigdemont pdecat.

    Vaig a sopar. Bona nit.

    ResponElimina
  12. Aixó és el que no tinc tant clar, i em temo que ells tampoc. No sabem que passar el dia 27 d'OCTUBRE entre Puigdemont i Esquerra, pero aixó els va separar diria que per molt de temps. VA MÉS ENLLÀ DEL RERPARTIMENT D'UN PASTÍS.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ho sé, penso que la CUP i pdecat no tenia sentit per ERC. Però no estic convençuda d,això del pastís si. Tinc motius suficients per pensar que ERC volia el màxim de vots.

      Elimina
  13. Perdó. Perdó...
    Aquet senyor ha fet Filosofía. Aquet és un tuit d´ahir:

    Josep M. Carbó


    @jmcarbo53
    Seguir Seguir a @jmcarbo53
    Más
    Si tant dret tens tu a posar llaços com jo a treure'ls; si tant dret tens tu a exercir els teus drets com jo a negar-te'ls... aleshores tant dret tens tu a la vida com jo a matar-te.

    15:47 - 25 ago. 2018

    PD: Estic desbordat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No. Desbordado no. Estás muy atinado. Como antes decías, no estaría de más un ahimsa contra la abyección.

      Elimina
    2. així és, él dret a matar o a ser assasinat existeix.

      Elimina
  14. Penso que no es per agafar la mort d,una manera literal, sinó sarcàstica. No veus que ja l,haguessin detingut jajaja

    ResponElimina
    Respostes
    1. GEMMA...porfa...és filósof, no és una persona quansevol..En teoría és un humanista. Aixó en un noiet...pos vale, més en una persona que pensa...no és de rebut. Crec.
      En fí...estic desbordat, de veritat...em perdut el nort, de totes totes.
      Bona nit

      Elimina
  15. No es una persons qualsevol, tens raó Miquel. Es un filòsof, filosofant, comparativament però filosofant. Bona nit.

    ResponElimina
  16. Esto,quiero decir una cosa,hace unos tres días me di una vuelta por el parque de la Ciudadela,que parece ser es donde han ocurrido los hechos recientes,no había ni un lazo,me sorprendió.¿Qué ha pasado,que un señor puso su lazo,lo vigilaba como algo propio?.LLegó otro señor o señora y plaf le tiró su lazo.Hace unas semanas,la reja del parque estaba completamente llena de lazos,nadie sabía cual era su lazo sembrado,había quien quitaba lazos,pero supongo que nadie se sentía ofendido,porque entre ellos no estaba SU LAZO.Pienso que lo mismo no ha sido buena idea haber limpiado de lazos la Ciudadela.

    ResponElimina
  17. no, este señor no puso ningún lazo por lo que dicen, los niños se ve que los arrancaban y los tiraban al suelo y esto fuñe lo que recriminó el hombre que llevaba a una señora en silla de ruedas, la cosa se calentó y le dio un sopapo a la señora rusa, cuyo marido por cierto es de ciudadanos.
    Verás, poner lazos es libertad de expresión, quitarlos no, és represión. Y los de Ciudadanos ¡andan locos buscando una violencia y un odio que sólo ellos generan, y esto les saca de quicio.

    ResponElimina
  18. "... y le dio un sopapo a la señora rusa...·

    Los rusos, y las rusas, claro, siempre han sido malos ¡¡¡ Fíjate hasta que punto que, los alemanes hitlerianos. los ingleses (siempre tan buenos y nada colonizadores) churchilianos y los americanos del macnamara, se aliaron para ponerlos entre rejas en una comedia llamada Alemania Occidental.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ya,ya, se que eso de poner lazos es un acto de libertad,pero lo de MI lazo,mi honor,mi sentimiento,puede crear situaciones de violencia,se lo podrían tomar con más tranquilidad,crear otro tipo de batalla,para expresar la libertad,digo yo.Imagínate
      que mi nieto,le da por arrancar un plástico amarillo...No deja de ser un parque donde hay muchos niños,yo les tengo dicho que esos lazos son sagrados,que no se tocan,no sea que venga un violento,nunca se sabe.Vivimos tiempos raros.

      Elimina
    2. si, pero no olvides que los violentos són los otros. Por cierto, hoy he ido a pasar l,a ITV i el adhesivo que antes era naranja, ahora es amarillo. Como se entere Arrimadas, la va a liar, porqué en el fondo su comportamiento..., es eso.

      Elimina
  19. la mujer rusa y el marido de Ciudadanos, casualidades de la vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Y los tres niños...hijos del Demonio...
      Que suerte que no vivamos en el 1600, FRANCESC, te lo digo con toda entereza.

      Elimina
  20. anar tirant benzina al foc i per moltes bandes...

    ResponElimina