'FRANCO, ESE CADÁVER'

Mentre reposi al Valle de los Caidos, patrimoni de l'Estat, en un lloc d'honra i privilegi com si es tractés d'un heroi o d'un patriota, la Història seguirà mal explicada.

'Always Franco', obra de Eugenio Merino.

Si Franco fos realment un fantasma del passat, ni hi hauria problema a treure'l del lloc d'honor que ocupa en un monument públic patrimoni de l'Estat, ni a Albert Rivera li preocuparia més no haver de boxejar amb ell perquè no hi hauria res amb què enganxar-se, ni al partit Popular li preocuparia tant que el govern invertís totes les seves energies en fer una tasca tan banal i despreocupada, quedant així exhaust i incapaç d'atendre els problemes que realment li importen i preocupen a la gent.

Si seguim discutint sobre Franco i costa tant moure les seves restes, mentre les televisions s'apunten a un campionat per veure quin és a qui diu més bestieses en defensa i lloa del dictador, només pot ser degut a una raó: perquè Franco és present i futur, no passat.

Mentre el seu cadàver reposi al Valle de los Caidos, patrimoni de l'Estat, en un lloc d'honra i privilegi com si es tractés d'un heroi o un patriota, la Història seguirà mal explicada, les generacions que vinguin continuaran aprenent-la malament i arribarà un moment quan fins i tot s'oblidi qui era realment i què va fer; els pobles que obliden la seva història estan condemnats a repetir-la.

Mentre el seu cadàver no sigui remogut del mausoleu que ell mateix es va construir, sobre la sang i el dolor de milers de presoners de guerra reconvertits a esclaus, Franco seguirà semblant un militar i un governant, no el que realment va ser: un colpista i un dictador; perquè d'això es tracta quan parlem de Franco i la seva tomba al Valle de los Caidos, de tolerar una altra vegada que segueixin escrivint la Història deixant ben clar qui va guanyar la guerra i qui la va perdre, o d'escriure la Història d'una vegada com va ser , com cal i posant a cadascú al seu lloc.

Mentre hi hagi honor el vencedor no hi pot haver reconciliació, només submissió o resignació. Els que apel·len al consens haurien de tenir-ho present. Igual que l'evidència que el consens és un bé col·lectiu clarament sobrevalorat. Hi ha coses que s'han de fer perquè és el correcte, és el just i és el que exigeix ​​la Història per deixar de ser una mentida. - Antón Losada