Espanya acollirà 60 migrants de l'Aquarius després d'arribar a un acord de sis països. El pacte inclou els 141 del vaixell humanitari i a 60 persones rescatades dilluns a Malta, que li permetrà atracar. França rebrà 60 africans i Portugal 30.
Quan el Govern Espanyol va acollir els immigrants de l'Aquarius rebutjats per Itàlia, a Pedro Sánchez se li va retreure el seu populisme, fins i tot es va dir (falsament) que havia anat al Port de València a fer-se la foto. Però, ha passat un temps d'aquell rescat, fins que el mateix vaixell llancés una nova crida de socors, aquesta vegada amb 141 migrants. I ja ha passat, en efecte, la reacció de Sánchez ha estat molt més mesurada, encara que ja va avisar en el seu dia que el cas de l'Aquarius era excepcional.
¿Va ser el de Sánchez un gest populista? Potser fos un gest hipòcrita, encara que no més hipócrita que la seva societat, que s'escandalitza en contemplar el desemparament de persones aferrades a precaris bots a la deriva i, al mateix temps, rebutja més ajuda per a la seva atenció i recursos per als països d'origen. Potser Sánchez peca d'impostura, però aquests gestos també ens reconcilien amb uns mínims d'humanitat que ens recorden que aquests refugiats estaven codemnats de no ser acollits.
No hi ha receptes màgiques per a la immigració. Quan es talla una ruta, se n'obre una altra. Es finança a països com el Marroc o Turquia perquè aixequin un mur invisible, però salpen des de Líbia, on ni tan sols hi ha un govern al qual comprar, nomès mafies incontrolables. Atendre als migrants implica despeses, encara que també els necessitem segons diuen els sociòlegs. En realitat, més que un efecte crida, el que hi ha és un efecte fugida de la guerra i la misèria. I encara que Pablo Casado i algun altre avisen invasions massives (sense cap dada veraç a la mà), la societat espanyola (de moment) és bastant tolerant amb la immigració. Així i tot, a la pregunta de quin és el percentatge d'estrangers que tenim, la resposta mitjana és del 23%, quan en realitat no arriba al 10%. Veurem si augmenta aquest % com reaccionarà la ciutadania, que ja ara vol acollir, però a la casa d'un altre.
Jugar políticament amb aquestes percepcions exagerades com fan el Partit Popular i Ciutadans sí que és demagògia i populisme de baixa estofa.
Quan el Govern Espanyol va acollir els immigrants de l'Aquarius rebutjats per Itàlia, a Pedro Sánchez se li va retreure el seu populisme, fins i tot es va dir (falsament) que havia anat al Port de València a fer-se la foto. Però, ha passat un temps d'aquell rescat, fins que el mateix vaixell llancés una nova crida de socors, aquesta vegada amb 141 migrants. I ja ha passat, en efecte, la reacció de Sánchez ha estat molt més mesurada, encara que ja va avisar en el seu dia que el cas de l'Aquarius era excepcional.
¿Va ser el de Sánchez un gest populista? Potser fos un gest hipòcrita, encara que no més hipócrita que la seva societat, que s'escandalitza en contemplar el desemparament de persones aferrades a precaris bots a la deriva i, al mateix temps, rebutja més ajuda per a la seva atenció i recursos per als països d'origen. Potser Sánchez peca d'impostura, però aquests gestos també ens reconcilien amb uns mínims d'humanitat que ens recorden que aquests refugiats estaven codemnats de no ser acollits.
No hi ha receptes màgiques per a la immigració. Quan es talla una ruta, se n'obre una altra. Es finança a països com el Marroc o Turquia perquè aixequin un mur invisible, però salpen des de Líbia, on ni tan sols hi ha un govern al qual comprar, nomès mafies incontrolables. Atendre als migrants implica despeses, encara que també els necessitem segons diuen els sociòlegs. En realitat, més que un efecte crida, el que hi ha és un efecte fugida de la guerra i la misèria. I encara que Pablo Casado i algun altre avisen invasions massives (sense cap dada veraç a la mà), la societat espanyola (de moment) és bastant tolerant amb la immigració. Així i tot, a la pregunta de quin és el percentatge d'estrangers que tenim, la resposta mitjana és del 23%, quan en realitat no arriba al 10%. Veurem si augmenta aquest % com reaccionarà la ciutadania, que ja ara vol acollir, però a la casa d'un altre.
Jugar políticament amb aquestes percepcions exagerades com fan el Partit Popular i Ciutadans sí que és demagògia i populisme de baixa estofa.
.png "English"){kind=small}
2 Comentaris
Pues no está mal, que deje de ser un tema político de conveniencia y se repartan responsabilidades.
ResponEliminaCreo que este caso es más de hablar en una mesa, y me parece que ha sido así. Malta, que no quería dejar entrar a nadie, acepta 60. Francia, otro tanto; España, otro tanto; Italia , otro tanto.
ResponEliminaNo se la política de Sanchez, pero me gusta más que la de Rajoy (en este caso).
Es evidente que Casado es un impresentable y que la ultra (C´s) es más impresentable aún si cabe.
Ayer, en Teresas no había casi nada para poner, pero se solventó con judías en pote , tortillas a go-go y montón de fruta que nos trajeron del Banco de Alimentos.
Esto es una constante que no se como acaba.
Un abrazo...y a CAR RES ....otro, Salut ¡¡¡¡¡