El delicte d’odi va quedar incorporat al Codi Penal l’any 1995 després d’una lluita de diversos col·lectius amb la intenció de protegir diverses minories d’atacs per motius racistes o altres referents a la ideologia, religiosos, d’orientació o identitat sexual, per raó de gènere o discapacitat. El que està passant ara és que tant la fiscalia com les forces de seguretat de l’Estat espanyol, emparant-se en aquest delicte, han denunciat persones que han manifestat públicament el seu rebuig a l’actuació de les institucions de l’Estat envers Catalunya, sobretot en el cas de la repressió policial de l’1-O.
Si algú sent antipatia i aversió cap a algú i li desitja el mal, és a dir, si sent odi, tal com ho defineix la RAE, no està cometent cap delicte. Odiar no és delicte. És més, tots tenim fins i tot el dret a odiar, com el dret a estimar. Tenim dret a sentir "antipatia i aversió" cap al nostre cap, cap als homófobs, cap al col·lectiu LGTB, cap als masclistes i les feministes. L'odi és lliure i, sobretot, és humà, depén doncs, de com es manifesti i tot i així hi estem en el nostre dret, o hauriem de tenir-lo. Però, una vegada més, des del Partit Popular i la judicatura es porta més enllà dels límits la interpretació de la llei, si això els serveix per als seus foscos propòsits, encara que suposi vulnerar un dret tan fonamental com el de la llibertat d’expressió i s'usa i abusa impunement del "delicte d'odi".
A Espanya, la llibertat d'expressió ha mort, ha desaparegut, no existeix, i l'han matat, precisament des de l'odi d'un Partit Popular i Ciudadanos vers els ciutadans o entitats que han intentat emprar aquesta llibertat d'expressió. Descansi en pau. La inquisició ha tornat i sembla que per quedar-s'hi una llarga temporada.
Deia Fuster: m'odien i això no té importància, però m'obliguen a odiar-los, i això si que en té.
Deia Fuster: m'odien i això no té importància, però m'obliguen a odiar-los, i això si que en té.
Tags:
ANT
Es que tot es confon, de la mateixa manera algú pot tenir instints pederastes i no ser un delinqüent i reprimir-se, però sembla que costa entendre les coses...
Es confon interesadament, per qué els hi convé o interessa per criminalitzar als disidents.
No es por nada,es hablar por hablar.Si odias a alguien y te comes las uñas,pensando lo que le harías,pues ahí queda la cosa.
Pero si tú haces apología de ese odio,propaganda,carteles y cosas así,pues ya no es lo mismo,por sus consecuencias.No es lo mismo que tú digas fulano o mengana es esto o lo otro,que lo diga un representante de la ley.Como profesor no puedo decir ese alumno es un "cabrón",lo mismo se lo puede decir su madre,pero no el profesor.Hay muchos matices y consecuencias.Es un terreno delicado.
Una cosa es odiar y otra las consecuencias de llevar a más este odio, pero aqui se está acusando a gente de delito de odio por nimiedades que no tiene nada que ver, sobre todo porqué los acusadores hacen apología del odio dia si dia también. En el, fondo es una cuestión de estilo, aquí más que de odiar somos de despreciar o menospreciar...
A cada acto, su consecuencia. No es la primera vez que se inserta por aqu'i. Es, como seguro lo sabes, de Arist'oteles. Y creo, no hay que menospreciarlo.
Si nos comentas que Una cosa es odiar y otra las consecuencias de llevar a más este odio, se puede alegar que la primera, el odiar, lleva al odio, sin m'as. No es una, sino otra es consecuencia de una.
A la gente se le acusa de ...y nos dices..y tu mas *los acusadores hacen apología del odio dia si dia también*.
No deseo meterme, es que ya no es lo mio. Pero tan se me da quien hace apolog'ia de la idiotez, si son amarillos o azules, son las distintas caras de una misma moneda con id'entico valor, o sea, moneda falsa.
Cert, ja no es el teu, ni hauria de ser el meu, tenim altres coses de que preocupar-nos, pero és que no ho puc evitar. Necesito desintoxicar-me.
Comprendo tu respuesta.
Creo que nos hace falta a todos. Yo, por supuesto, el primero.
Una abraçada
En això estic, diumenge marxem. L'any passat el Director de l'hotel em va oferir asil polític, m'ho pensaré...
Ja s'ha vist com les gasten alguns quan 'pensen' que el càmera és de TV3, en aquest cas no és 'odi', he, he. No crec que siguin iguals uns i altres, la veritat. El pitjor és l'asimetria amb la qual l'estat espanyol 'jutja' unes coses i unes altres. Ai, m'acabaran radicalitzant, uf.
No és odi Júlia, és l'ira dels intransigents, dels ignorants, convenientment atiats pels miserables. res de nou sota el sol...
Curioso, montan un acto contra la violencia, y un cámara de TV sale apaleado.
He oído al Rivera decir no se que de "infiltrados".
Viejos tics.
Es un mentider, es veuen perfectament al video els agresors i l'agresora, ara, segur que no els idetificaran...