Penso en aquell estiu a Ostende de 1936 en acabar jo el meu agost del 2018 a Camprodon. Malgrat el verd estiu que hem passat, no puc deixar de fixar-me en les denses ombres que s'estan apoderant del nostre món, començant per la creixent conflictivitat a casa nostra. No sé com afrontarem les ombres del present, però m'agafo a una recomanació que feia Zweig a Roth aquell estiu: "No podem oblidar que vivim en un món crepuscular, i hem de ser feliços si, mentrestant, anem sobrevivint", reflexiona Antoni Puigverd davant la tardor complicada que s'acosta, mentre Xavier Sardà ens recorda a Benedetti:  “Aprovechemos el otoño, antes de que el futuro se congele y no haya sitio para la belleza, porque el futuro se nos vuelva de escarcha”. La tardor diuen que serà calenta o no serà, de fet com cada tardor, encara que hi hagi qui vanament intenta posar seny i sentit comú a la situació, una situació que cada vegada la sento menys meva i si més aliena. Piove, porco governo, non piove, porco governo.