Penso en aquell estiu a Ostende de 1936 en acabar jo el meu agost del 2018 a Camprodon. Malgrat el verd estiu que hem passat, no puc deixar de fixar-me en les denses ombres que s'estan apoderant del nostre món, començant per la creixent conflictivitat a casa nostra. No sé com afrontarem les ombres del present, però m'agafo a una recomanació que feia Zweig a Roth aquell estiu: "No podem oblidar que vivim en un món crepuscular, i hem de ser feliços si, mentrestant, anem sobrevivint", reflexiona Antoni Puigverd davant la tardor complicada que s'acosta, mentre Xavier Sardà ens recorda a Benedetti: “Aprovechemos el otoño, antes de que el futuro se congele y no haya sitio para la belleza, porque el futuro se nos vuelva de escarcha”. La tardor diuen que serà calenta o no serà, de fet com cada tardor, encara que hi hagi qui vanament intenta posar seny i sentit comú a la situació, una situació que cada vegada la sento menys meva i si més aliena. Piove, porco governo, non piove, porco governo.
maaaa, está fachendo un sole di justicia....porco governo
ResponEliminaZweig no va lograr sobreviure gaire temps, tampoc Roth. Tot té un límit de resistència.
ResponEliminaZweig em sembla recordar que es va suïcidar al Brasil cinc o sis anys més tard. Ja està bé, de fet tenia la feina feta.
ResponEliminaTot té un final, menys la butifarra, que té dos.
ResponEliminaA estos lazis no hay por donde cogerlos pero nos la quieren liar parda, son así no tienen remedio.
ResponEliminaCHORDI, han perdido y lo saben, aunque no quieran reconocerlo, van solo a salvarse cada uno por su cuenta.
ResponElimina