En un pais multicolor on l'Estat es declara aconfessional, un jutge ha processat l'actor Willy Toledo per dir una frase tan popular com “Me cago en Dios” i l'acusa d’un delicte contra els sentiments religiosos després de la denúncia de l’Associació d’Advocats Cristians.
Posiblement cagar-se en Déu és una de les expressions més emprades a tot el país, amb la variant nostrada de casum dena, o casum Déu. Aqui no es tracta de considerar si és adequada la processó aquesta del cony insubmbís, que va provocar el 'me cago en Dios' de Toledo, potser ens hauriem remuntar a l’origen de tot, i és que Toledo va respondre amb aquesta expressió quan es va assabentar que s’iniciava el procés contra tres dones que van participar en la processó del “cony insubmís”, cas que es va reobrir després de ser arxivat, després del recurs de l’Associació d’Advocats Cristians. Els seus fidels assenyalen a Toledo, però han callat sempre quan és l’Església la que ofèn o fa mal. En l’arrel d’aquest cas, no podem oblidar com l’Església ha mostrat no només masclisme i misogínia en la seva política interna, sinó en els seus actes, discursos i sermons protagonitzats pels seus representants masculins.
Hi ha centenars de persones a les quals l’Església, amb el seu poder real i a l’ombra, des de fa segles, sí que ofèn profundament els seus sentiments. Podem sumar-ne molts de més titulars en què homosexuals, transsexuals o víctimes d’abusos sexuals han escoltat autèntiques barbaritats en nom de l’Església.
La Conferència Episcopal podria haver-se pronunciat i qüestionar, almenys, la demanda de l’Associació d’Advocats Cristians, ja que saben o haurfien de saber que son en un Estat aconfessional. Potser, per això, diversos caps de l’Església catòlica se senten amb la impunitat no només d’ofendre els sentiments de les dones, sinó d’ofendre la seva dignitat, capacitat de decisió i postergar la seva destinació als seus mandats.
Amb els casos de pederàstia a l’Església, l’Associació d’Advocats Cristians no ha proposat ni una demanda, malgrat que més els val netejar a la seva pròpia casa. Perquè el fet que capellans abusessin de menors, manipulant el missatge cristià per fer-los creure que allò era correcte, sí que és ofensiu, repugnant i utilitzar el nom de Déu en va.
Si m´escoltesin ultimament quan es em queda travat el maluc, jo ja estaria complint trenta anys i un dia, segons la doctrina d'aquests senyors.
ResponEliminaPersonalment, Toledo en cau fatal, però el té tot el dret del món a blasfemar, com l'església de transmetre una fe corrompuda i falsejada.
Si aquell vell rabí galileu al qual tant invoquen tornés a la vida, la emprendria una altra cop a fuetades amb els seus "ministres".
A mi tambè em cau fatal Toledo, pero en aquest cas té tot el dret a cagar-se amb Déu i qui el vetlla.
ResponEliminaTeniem un que es cagava en tot, el Rubianes, però hi hà una diferència, i és que un ho feia al teatre embolicat d'humor i aquest ho fa pels carrers com si fos Jesucrist defensant i proclamant el seu Déu personal que és ell mateix. Que vols que et digui? doncs que no m'agrada i punt.
ResponEliminaA mi tampoc m'agrada, però no estem parlant d'això, sinó de la bestiesa, per començar, que un jutge accepti encausar-lo per cagarse en Déu, que vingui Déu, i presenti la denuncia.
ResponEliminaLo bo és que ja ho ha fet però com que tu no ets creient no ho veus :D
ResponEliminaDéu no, si de cas els seus presumptes acòlits. Jo com diria Woody Allen, pertanyo a la lleial oposició, soc agnostic gracies a Déu.
EliminaDoncs llavors es que vas tenir una època en què si hi creies perquè sense ell no series agnòstic diu Woody Allen.
ResponEliminaMai hi he cregut, des que tenia un mínim ús de raó vaig veure que tot això no era més que una farsa. De Woody Allen agafava la cita perque queda bé. Et diré més, no m'interessa massa qualsevol persona que cregui en algun Déu, no és de fiar i massa de bona fe, dues previs per els fanàtics.
EliminaEs possible però crec que la catòlica no produeix un fanatisme radical com algunes altres que han de sobreviure mentre aquesta hi és. Jo no sóc creient però tampoc sóc agnòstica del tot. No crec en déu però crec en la fe, diuen que la fe velluga muntanyes i crec que aquestes muntanyes de vegades ens passen pel costat. Si tens fe en tu mateix O en les coses bones penso que al final les muntanyes és belluguen. Es molt difícil no creure en res la majoria de persones que conec tenen fe, uns creuen en la família, altres en la feina altres en si mateixos i d,altres creuen amb la seva dona amb el seu marit O en els seus fills, quina diferència hi ha entre ser fanàtic de déu O fanàtic d,algú en el fons tots creiem en algun deu. Jo de qui no em fio es d,aquell que diu que la meva manera de fer O de creure O de viure és pitjor que la seva o poc fiable. El cas és que no conec a ningu sense fe, fe en algo, o en algú. Tots tenim els nostres déus o practiquem alguna religió el matrimoni és una religió, la família és una religió.. els teus amics íntims són una religió... Ningú es agnòstic.
EliminaEs igual de fanàtica radical que les altres, nomès que en ser la més antiga ha suavitzat una mica el seu fanatisme. L'Islam va 500 anys enrere dels cristianisme, ya evolucionarà.
EliminaSevilla la tierra de María Santísima, la Inmaculada Concepción (dogma de fe),tiene una hermosa estatua cerca del Archivo de Indias.Son muchos símbolos,me da que este se tendrá que ir a Bélgica,para acompañar a Putxi y vivir de Cáritas o su homólogo en el país,como no se espabile y pida perdón públicamente.
ResponEliminaSEVILLA TAMBIÉN TIENE ESTA PROCESIÓN DE MAL GUSTO EXTREMO Y FUERA DE LUGAR, PARA QUE HAYA UN POCO DE TODO.
EliminaCreo que se enfoca el asunto desde puntos de vista diferentes.
ResponEliminaUNo coge el martillo, reúne a sus amigos para que vean el acto y le arrea a un clavo para colgar un cuadro. Yerra. Se da en el pulgar y se caga en Dios, en la Vírgen y en todos los Santos, menos en San Miguel, por si acaso.
Otro coge el clavo, llama a sus amigos para que observen, acierta a la primera y no se da en el dedo, y del éxito que tiene, porque haciendo la faena de la casa es un manta y un desafortunado, se caga en Dios...de la alegría que le da por demostrar a sus amigos que es muy bueno al menos en esa tarea.
Otro NO HACE EL ACTO de colgar un cuadro. NO COGE UN MARTILLO, pero llama a sus amigos. Sin venir a cuento porque NO HAY CUADRO QUE COLGAR, va y dice de forma peyorativa ¡ me cago en Dios¡, para que le escuchen los que han ido a ver el acto.
Y esa es la diferencia. El: !la madre que te parió ¡, cuando te explican una cosa que te hace exclamar, o ¡ la madre que te parió¡ de forma peyorativa, luego ofensiva.
Y este Willy Toledo es una persona que ofende. Así de sencillo.
Salut
A mi m'ofén, però té dret a ofendre, encara que sigui des de l'insult i el mal gust.
EliminaPues sí a muchos ha debido de ofender,esto quedaría bien en una fiesta de estudiantes,de las que se hacen ahora,con mucho alcohol , alegría juvenil y recinto apropiado.No sé porque este chico es creyente,pasa que todo lo de la Virgen,concepto Madre.Mujer,tienen estas cosas,pero ya digo en mentes más juveniles,donde la fuerza sexual,los deseos ocultos son tremendos y hay que saber apaciguar .Muchos de los santos,lo fueron por este asunto.Si ha sido en Sevilla es porque reúne todos los condimentos apropiados.Habría mucho que hablar sobre el asunto.Pienso,que en Tabarnía no se le hubiese ocurrido a nadie.
EliminaNo des ideas a los de Tabarnia. Lo que sucede és que a veces hay quien necesita notoriedad y la busca en la provocación, que seria el caso de Willy Toledo.
ResponElimina