8,6 milions de persones viuen a l'estat espanyol en exclusió social però, com no ho filtra Villarejo, no serà notícia durant molt de temps, com tampoc ho han estat les quatre víctimes de violencia de Gènere en un sol dia, dos de ells menors. Hauria de ser objecte d'atenció de la gran política però no és, ni de lluny, tan interessant com que la ministra de justícia, Dolores Delgado, hagi anomenat marieta, fa vuit anys, a l'actual ministre de l'interior, Grande-Marlaska. El visor de l'escopeta està tan desviat que al·ludeixen a la seva orientació sexual i obvien que no va investigar les denúncies de tortures per part de detinguts que estaven sota la seva custòdia. Motiu suficient no ja per dimitir sinó per no haver estat mai ministre. 
Un altre dels que han sortit a la palestra, Garzón, va ser el que va inventar allò de l'entorn d'ETA pel qual es va criminalitzar, entre d'altres, al diari Egunkaria i que, probablement, tampoc es va esforçar gaire en investigar les denúncies de tortures. Malgrat tot es va ajuntar amb Llamazares per regenerar la política espanyola amb la plataforma política Actua. A l'estat espanyol les coses funcionen d'aquesta manera. Regenerem amb el que tenim. I el que tenim, si rasques una mica, surt molt brut.
Pablo Casado ve a revitalitzar a un Partit Popular molt corrupte i el seu referent és Aznar, que va mentir sobre l'autoria dels atemptats de l'11M i sobre l'existència d'armes de destrucció massiva a l'Iraq, amb les conseqüències dramàtiques per al país asiàtic, que tots coneixem o hauríem de conèixer. Si parlem de la constitució, i el seu 40 aniversari, s'ajunta a l'esmentat Aznar, amb els seus èxits, i Felipe González, amb els propis. La guerra bruta i aquestes coses [a aquest punt algun pesoista hauria de treure la llista de totes les coses bones que va fer González]. Els vells dinosaures expliquen als que critiquen la constitució que ho poden fer -criticar-la- perquè li ho permet el sistema [democràcia monàrquica-parlamentària] i que facin l'esforç de fer-la sencera i així, de passada, se la llegeixen. És que es critica per criticar i a sobre sense llegir-la. I mentre l'exclusió social ha augmentat un 40% des de l'any 2007.
L'exministre de l'interior francès, Manuel Valls, ve a regenerar la política municipal barcelonina, de la mà de Ciutadans, que també estan regenerant la política catalana i espanyola. Valls va ser aquest polític que va associar els gitanos amb la mendicitat i la delinqüència i proposava, de forma poc creativa si ens atenim a la història del poble gitano [sí, ja sé que no s'ha estudiat a l'escola], que l'única solució era la seva expulsió de França. Amb aquestes credencials només pot venir de la mà d'Albert Rivera. De forma paral·lela s'han fet aquest viatge, tan transitat, entre aquesta esquerra, o el que sigui, i la dreta extrema, o de centre o com vulguin cridar-ho, tot i que la trajectòria de Rivera ha estat més erràtica. Exvotante del Partit Popular, CiU i PSOE, soci del partit d'extrema dreta Libertas, tornada a em defineixo com a progressista, socialdemòcrata liberal, ni d'esquerres ni de dretes, de centre esquerra a centre dreta o extrema dreta o com es digui. Una confusió ideològica molt productiva. Però el que aquesta meridianament clar són els 1,5 milions de llars que no disposen de suport ni d'ajudes públiques.
Si busques, trobes. I en això estan gran part dels polítics espanyols. A la recerca d'un màster que no existeix, una tesi plagiada, una mà ficada en butxaques alienes, un dinar amb comensals poc recomanables, unes converses de maleïda l'hora que vaig obrir la boca i unes companyies de les de creuar-a l'altra vorera. El poder consisteix en mantenir-lo, qui el té, i en conquerir-lo, qui ho desitja. Els camins per aconseguir-ho són molt variats. Hi ha alguns que tenen a veure amb la democràcia, la honestedat i aquestes coses. D'altres són bruts. A l'estat espanyol es tria el que està més transitat. El més brut, si és possible. La regeneració liderada pels degenerats. Així, no pot estranyar que l'existència de 600.000 persones en situació d'inseguretat alimentària severa pugui passar desapercebuda. És que estem en altres coses. Al cap ia la fi tenim un ordinador, un mòbil de la llet o gairebé, una casa, una feina, encara que sigui a precari, i quan arribem a casa no volem que ens fregeixin amb notícies tristes que assenyalen la profunda desigualtat del sistema, aquell que diu Aznar que ens deixa criticar, i en el qual vivim.

La regeneración de los degenerados
El Kaleidoskopio de Gabalaui KdG
Publicado por Loam en Arrezafe