Fa poc més d'un segle, el 1909, el poble pla, fart del mal govern i la influència de l'Església, es va llançar a cremar convents. La gota que va fer vessar el got va ser la pretensió per part del Govern d'enviar reservistes al Marroc, a lluitar (i morir) en una guerra absurda. Barricades, sang i foc. La Setmana Tràgica.
Les circumstàncies actuals en res s'assemblen a aquells violents fets, excepte en dos aspectes; a saber: el mal govern i l'exasperació col·lectiva.

 Després escenificar durant mesos irats enfrontaments entre els partits però sense que el Parlament aprovés una llei, es va votar en un ple de forma unànime a favor d'abordar la urgent necessitat de fixar d'una vegada per totes la recepta oficial del pa amb tomàquet - menjar que, segons la Junta de Portaveus, seria, a més, declarat, per aclaparadora majoria, el plat nacional-.
Una setmana sencera d'intensos debats no va ser suficient per arribar a un acord. Els partits sobiranistes insistien que només servia el pa de llenya, mentre que els 'diputats' i 'diputades' de la bancada de l'oposició defensaven una major llibertat pel que fa a l'elecció del tipus de pa a utilitzar en l'elaboració del plat.

La polèmica del tomàquet

 Hi va haver fins i tot uns puristes que insistien que, ja que el tomàquet el van portar els espanyols d'Amèrica, de cap manera es podia considerar ingredient d'un plat nacional oficial.

 La polèmica de l'oli

 Amb tot, l'ingredient que més polèmica va suscitar va ser sens dubte l'oli. Van quedar col·lapsades durant hores la centraleta del Parlament i la seva pàgina web. La picabaralla entre els partidaris de tirar abans la sal que l'oli (escola Ferrusola), i els de tirar-la després, es va saldar amb una trentena de 'diputats' i 'diputades' disposats/des a trencar la disciplina dels seus respectius partits, fossin quals fossin les conseqüències. Es va polemitzar, així mateix, sobre una sèrie d'especificacions com són l'altura des de la qual s'ha d'abocar el raig d'oli o bé el gruix de la llesca de pa.
Al setè dia la presidenta de la Cambra va ordenar que es tanquessin amb clau les portes de la mateixa; que d'allí no sortiria ni Déu fins que es consensués la recepta oficial, per, a continuació, votar la seva aprovació.

 Protestes a l'exterior

 Al principi els comptes de Twitter i Whattsap treien fum. Però l'interès general anava decaient a mesura que passaven els dies. Les imatges filtrades als mitjans per alguns/es dels/de les 'diputats/diputades' segrestats/es, posaven els pèls de punta.
Hi va haver multitudinàries protestes a l'exterior. Finalment un grup de paletes voluntaris va procedir a tapiar totes les entrades i sortides del parc de la Ciutadella. Abans de segellar l'última bretxa, diversos membres d'una associació de animalistes van recórrer el zoològic obrint al seu pas les gàbies. Recobrar el carrer (els animalistes) sense una rascada de pur miracle.
La sessió parlamentària ininterrompuda més llarga de la història (un altre Guinness dee dia històric!) Va continuar com si res. Els ciutadans, per la seva banda, van començar a recobrar no només el somriure sinó les ganes de viure i treballar.
Una agència de premsa estrangera va penjar a la xarxa impactants imatges gravades des d'un dron en què es veia una Diputat abillat amb un 'taparrabos' intentant caçar una gasela mitjançant el llançament de dos "smartphone" lligats amb cables, segurament inspirant-se en les boles dels gauchos de la Pampa.
El vídeo de l'hipopòtam pigmeu "Carlitos" xipollejant alegre sota la cascada del llac qual Anita Ekberg a la Fontana de Trevi, no va trigar ni dos minuts en tornar-se viral. Des que es va consumar la desconnexió la gent ha descobert que mai s'havia sentit ni tan rica ni tan plena. És més: cada un segueix preparant el pa amb tomàquet com més li plau.

 Qualsevol paresido con la realitat és pura coincidència. I encara se'ls va oblidar debatre si s'havia de dir: 'Pa amb tomàquet' o 'Pa amb tomata', tot plegat per acabat en la majoria dels baretos, triturant-lo amb pell i tot i escampant-lo amb un pinzell.

 John William Wilkinson -
VIA:LAVANGUARDIA.COM  .... i més de PA AMB TOMÀQUET i el semen dels catalans... i més d'en Pomés