Coincideixen tots a denominar-la 'La batalla de Barcelona' i la consideren definitiva per la transcendència que tindrà a les properes eleccions municipals. Però la realitat és que en el fons als polítics involucrats en aquesta comtessa el que menys els interessa és el debat sobre el model de ciutat. Presumeixen que aquesta és la seva preocupació (és el que toca dir) però menteixen. Manuel Valls el primer, que nomès busca una ocupació segura que comporti manar després del seu fracàs al país veí. Ningú creu que Maragall bis, més conegut per ser el germà gran de l'autèntic, li vingui de gust tornar a embolicar-se amb les ordenances municipals. I a Ada Colau ja li va bé tot aquest desori, que l'afavoreix.
Però amb el que no comptava l'alcaldesa dins d'aquesta lluita pel poder municipal, era amb l'aparició d'un tapat, un perillós rival que pot portar l'aigua al seu molí i frustrar a la resta de contendents. No és Albertito Fernández Díaz, que tampoc en sap de contar com el papizot. No! Es tracta d'un candidat desconegut per la majoria que ve del fred, i no és un bàrbar. Ull amb ell, quedeu-vos amb el seu nom i cognom: En 5 paraules: Jón Gnarr, exalcalde de Reykjavík i futur alcalde de Barcelona. Si no surt escollit Alcalde, me la tallo i em faig monja.