La colonització de les consciències: del soft power a l'anorreament - Al començament de la dècada de 1980, Yves Eudes explicava com la difusió cultural a través dels mass media s'articulava en forma d'estratègia en la competició per la colonització de les consciències. La instauració de la "consciència planetària", gràcies a la capacitat d'innovació tecnològica inherent als Estats Units, tracta d'implementar una mena d'intimitat, de familiaritat respecte de l'organització social de tal país, amb l'efecte de relativitzar tota existència respecte del sistema tardo-capitalista naturalitzat com a base primera sobre la qual es construeixen els continguts dels mitjans: «La 'cultura' (art o ficció) ha de constituir l'embalatge d'una mercaderia política». No obstant això, l'aculturació i la propaganda política, ja sigui directa o indirecta, amplia el seu seva target [objectiu] i la seva intensitat amb l'adveniment de les TIC, que saturen de signes comunicatius binaris -que codifiquen i descodifiquen la nostra realitat en imatge-indicial, visual, i l'esdevenir de l'existència individual.

 Així, les estratègies de penetració civil, la guerra per les consciències té com a marc d'actuació una tela d'aranya de silici -l'origen, no ho oblidem, es deu al complex militar-industrial nord-americà- que escapa completament a la sobirania de les nacions. L'ideal utòpic/ideològic de la interdependència, postulat per Estats Units com a estratègia de colonització, s'alça com una realitat emergent a l'empara de la immaterialitat informàtica. Si el contacte de l'home amb el seu medi esdevé cada vegada més adscrit als interessos dels grans conglomerats comunicatius, la manipulació dels desitjos, el soft power [poder persuasiu] que generalitza un denominador comú, libidinal i naturalitzat, en les consciències s'estén al conjunt d'usuaris dels terminals informàtics. D'aquesta manera, tal com adverteix Armand Mattelart, la societat informacional esbossa el dibuix de la «producció dels estats mentals . La llibertat política no es pot resumir en el dret a exercir un la seva voluntat. Resideix també en el dret a dominar el procés de formació de la voluntat »

 La producció industrial de béns simbòlics i l'economia política es fusionen de tal manera que les esferes cultural i econòmica convergeixen en una única esfera. En la lògica immaterial del nou paradigma tecnològic (anomenat per Castells "informacional"), la composició d'un estat aclaparat l'individu s'articula mitjançant la descorporeïtzació i el relativisme mediàtic d'aquest respecte de la realitat segona conformada per la saturació informativa. Les TIC proporcionen el substrat simbòlic que confereix identitat: els processos d'aculturació, de socialització i fins i tot els mecanismes distintius de subjectivació han d'emmarcar en el context de la mediatització del sistema comunicatiu digital, al seu torn determinat per la racionalitat tecnoeconòmica de les pràctiques neoliberals , convergents en la categorització de la indústria cultural com a element configurador de les consciències, instrument del soft power que fusiona informació i entreteniment, que infantilitza els comportaments presentant una realitat inacceptable,(per exemple, el risc permanent d'un atac terrorista)