Hem caminat per la platja, una bona estona, les ones han anat esborrant les nostres petjades mentre les gavines voltaven a la cerca de l'esmorzar, allà enllá passa un creuer i més a la vora una barca de pescadors que torna a port. Despres de dinar i la migdiada, repos a la sala wifi de l'hotel, poca gent hi ha i tot està en calma. Mentre una nena juga a tennis a la play, al seu costat, sa mare, toca molt bé el piano, un piano que ni tan sols m 'havia adonat que hi era, podria dir que per suposat sona Bach, però no reconec l'autoria de la música, agradable d'escoltar i molt ben interperetada. 

 És d'aquells moments rars de calma, en que tot és al seu lloc, on tot està be. Moments de felicitat com deia Françoise a la Nàusea, escadussers, breus, pero encalmats i alhora intensos. Nomès la música pot portar-nos a aquest estat...