TEOLOGIA DE LA FAM


Cada dia, aixafava el seu rostre de nen contra la vitrina del forn, la llar de foc encanonava el cel i ensutjava la túnica de Sant Pere i l'altra galta dels àngels. L'amo li deia que el pa era el rostre de Déu: "Cal aprendre a guanyar-lo amb la suor del front".

Ara és un home flac... i ateu.











de Eduardo Llanos Melussa
en Cien microcuentos chilenos, 2002
del blog:descontexto

6 Comentaris

  1. Tot Barcelona

    Para no creer en Dios no hace falta que te falte el pan. Puede que lo tengas y veas que sin faltarte a ti, le falta a los demás.
    Una abraçada.
    Salut

    Reply Delete 16 de setembre, 2018
    1. Francesc Puigcarbó

      ok, las penas con pan son menos, diu la dita.

      Reply Delete 16 de setembre, 2018
  2. car res

    Pues yo hubiese acabado el cuento,con el niño ya hombre comiéndo un enorme bollo de nata,con las piernas estiradas mirando la calle,al lado un nieto comiendo otro bollo de nata."Dios existe muchacho,no lo olvides.Dios aprieta pero no ahoga".Los dos sonriendo siguieron disfrutando su bollos con nata.Y este cuento amiguitos se ha acabado...

    Reply Delete 16 de setembre, 2018
    1. Francesc Puigcarbó

      Este final si que seria de cuento.

      Reply Delete 16 de setembre, 2018
  3. Rodericus

    Por la falta de pan, es posible.

    Pero cuando uno se dá cuenta de la inexistencia de Dios, es paseando por Auschwitz y Birkenau.

    Reply Delete 16 de setembre, 2018
    1. Francesc Puigcarbó

      També, i fins i tot passejant pel Raval.

      Reply Delete 16 de setembre, 2018
Més recent Anterior