Els que fa temps que passeu per aquí, sabeu que he parlat manta vegades del canvi horari i la seva inutilitat, comprovada fefaentment, i com al Japó o als Estas Units no el fan - per exemple -. Ara se'n tornar a parlar i estem en el  si si, si no, o potser. Han fet aquest matí una enquesta a Rac1 i com sempre anem al 40-30-20. O sia tenim el país dividit, fracturat amb el canvi d'hora. Òbviament aquí no hi ha discussió, el sentit comú aconsella: horari d'hivern i no tocar-lo, però en el fons aixó no deixa de ser una discusió de si són 'galgos o podencos', el problema de fons no és ni el canvi d'hora o si horari d'hivern o d'estiu. 
El canvi d'hora, per cert culpa indirecta de Coldplay, tot plegat a Espanya ve del 1981, vull dir que no es una cosa de tota la vida. I en el fons el problema no és el canvi d'hora, ni cal tampoc viure com els d'antes, de llevar-se amb el sol, dinar a les 12 (a casa dinem a dos quarts d'una) i anar-se'n a dormir al capvespre com les gallines. El problema és que la jornada laboral hauria d'acabar com a molt a les 5 de la tarda, i que el TN hauria de ser a les 8 i el prime-time a la tele a les 9 com a molt. Però aquí et fan partits de futbol a les deu de la nit i programes de suposat interés a la Tele comencen a les 11 de la nit i acaben de matinada.
Que volen aquesta gent?, aquest és el problema real. Però d'això no se'n parla, ni tan sols es qüestiona, Res, aqui del que es tracta es de marejar la perdiu per mantenir-nos distrets, i en comptes de racionalitzar horaris laborals i de lleure o d'oci, s'embranquen amb la discusió bizantina del canvi horari, que no deixa de ser una fotesa, llevat que intervingui en el tema Dolors Montserrat, a qui per cert, o li canvien la medicació, o prendrem mal naltros, o prendrà mal ella en la seva incongruència d'indigent mental irrecuperable; està fatal la reina del cava, o ves que no li vingui la cosa per aquí. Ja entenc que al Pp ha d'haver-hi la quota catalana per quedar bé, però que hi posin algú mínimamente presentable, i no a una pobre idiota.