BAIXESA I PODER

Ahir al diari ARA explicaven que l’estat espanyol, a través de les seves diverses branques estatals, havia retirat milers de milions d’euros de La Caixa i el Banc Sabadell l’endemà de l’1 d’Octubre, per pressionar-los perquè deixessin de dubtar i s’oposessin al repte democràtic que havia plantejat el govern Puigdemont. Les dues entitats senyera del nostre món financer van respondre amb l’obediència deguda i van anunciar un precipitat Catexit. 

Podria semblar que els òrgans rectors de La Caixa i el Sabadell no necessitessin aquesta mena d'estímuls per fer costat al govern espanyol, però el cert és que no es varen fer pregar gaire. El món de les finances no està precisament liderat per herois, ni aquí ni enlloc; i ni el més càndid dels independentistes devia esperar que els senyors Oliu i Fainé fessin cua per anar a votar l’1 d’Octubre. 

Ja deia Fabià Estapé, que no hi ha res més covard que un milió de pessetes, i de fet, el que va succeïr és que l'Estat i de retruc la Banca es varen creure que la declaració d'independencia anava de debó i per tant varen actuar en consecuencia pensant en els dels bancs no ja amb ells mateixos sinó amb els seus clients. Massa riscs si Catalunya s'independitzava unilateralment. Amb el que no comptàven ni l'Estat ni la Banca, era en que els sobiranistes no pensaven ni de conya en proclamar la independencia, que anàven de farol, que no hi havia res preparat, que nomès eren uns aficionats a colpistes confidents de secundària, una passarells, uns mentiders que varen enganyar als seus, als més de dos milions de persones que varem anar a votar l'1-O. Els hi hauria de caure la cara de vergonya, però ja veieu que no, continúen instal·lats en el poder barallant-se entre ells en un lamentable espectacle, amb la inanició d'un Parlament caòtic. Un parlament que sembla una casa de barrets sense mestressa.