Aquest matí, com cada dilluns he anat a buscar el diari i el Pronto per la Nuri. No recordo a que ha vingut, pero la Rosario m'ha comentat 'para ti da igual que sea lunes o cualquier otro dia de la semana, para los jubilados todos los días son iguales'.
No! Li he contestat, almenys en el meu cas, no ha estat així, semblava que en jubilar-me el concepte dissabte, diumenge, cap de setmana, desapareixería engolit per la rutina de la resta de dies tots avorridament iguals, però nomès ho semblava; no he aconseguit abstreure'm del concepte cap de setmana, malgrat ser tot els dies igual de monòtons.
  • Deia Francesc Cornado en un comentari fa temps: Els diumenges a la tarda, són d'una tristor absoluta, és el moment que aprofiten alguns escriptors afeccionats per a fer les seves incursions literàries submits en una atmòsfera conpungida i pesarosa. Jo crec que som molts els qui detestem els diumenges a la tarda, crec que aplegats podriem arribar a constituir una germandat.
I aixì és, se suposa que hauria d'haver-me habituat a que dissabte i diumenge són uns dies més de la setmana, exactament igual que els altres, començant pel dilluns que no l'he superat, i no ho acabo d'entendre, a banda que la meva activitat diària és la mateixa els set dies de la setmana, sense distincions entre un dia o l'altre.
Sigui per aquests motius o per altres que desconec, la realitat és que tot i estar jubilat segueixo patint la síndrome del cap de setmana, que hi farem!. Tampoc sóc molt original en aquest aspecte, vegeu que en deia Cioran de les vetllades dominicals.