Raúl Alcaraz, monologuista, cómic profesional, i catxondo, parla del català que es xerra a l'Hospitalet i de la seva iaia, la inventora de la N geminada. Ho vaig penjar a Collonades fa tres anys, però la veritat és que té la seva gracia, i avui és divendres, o sia 'vien·ne'.
Res de "parodia", al meu barri el vuitanta per cent parla d´aquesta manera, no es conya.
ResponEliminaUn deu per cent, castellá barrexat amb pakistanes, i l´altre deu per cent, acaba totas las frases i expressions dient ¿ ya tu sabes mi "amoooool" ?.
I es que a L´Hospitalet, som cosmopolitas.
Al meu a més tenim caló i xinés.
ResponEliminaTotes les variables dialectals són igualment importants, això del 'correcte' o incorrecte és una bestiesa. Una molt profe que vaig tenir quan era jove a la Uni em va fer veure que en llenguatge no hi ha bo ni dolent sinó adaptat o no al 'context comunicatiu'
ResponEliminaPer cert, he treballat molts anys a L'Hospitalet, a diferents escoles, i he escoltat tantes varietats dialectals com a molts altres llocs, potser per això no m'ha fet una gràcia excessiva, aquest senyor. L'Hospitalet té un munt de barris i gent diferent.
ResponEliminaAquest senyor es limita a fer humor amb el tema de les geminades i mira, m'ha fet gracia, o me'n va fer al seu dia.
EliminaI pel que fa al castellà, el mateix.
ResponEliminaD'acord Júlia, pero és cert que en castella es gemina: cal·lo ho sento a dir a una veina andalusa quan crida al seu fill, clar que de vegades també li diu joputa, però aixó ja són coses de la familia que és una mica peculiar. I vien-ne és deliciós dit per l'avia.
ResponElimina