MAMA, VULL SER YOUTUBER

Els nens ja no juguen als botiguers o als metges, ni tan sols volen ser futbolistes com abans, ara juguen a ser YouTubers, i reprodueixen durant el seu joc amb joguines els continguts que veuen en els vídeos d'internet. Almenys això és el que expliquen el 67% de les més de sis-centes famílies amb nens d'entre zero i dotze anys entrevistades per l'Institut Tecnològic de Producte Infantil i Oci (AIJU) per elaborar la seva Guia de Jocs i Joguines 2018-2019, centrada en aquesta ocasió en els nous llocs, materials i continguts de joc.

I si YouTube envaeix el joc simbòlic dels petits de la casa és perquè abans ha colonitzat el seu temps d'oci. Segons l'estudi de AIJU, el 21% de les criatures d'entre 0 i 3 anys accedeix diàriament a internet, i els vídeos de YouTube són el principal contingut amb el qual s'entretenen. I el percentatge dels que es connecten diàriament a la xarxa creix amb l'edat fins a rondar el 60% en la franja de 10 a 12 anys. El director de l'estudi, Pablo Busó, crida l'atenció sobre el fet que el 58% dels pares considera poc o gens adequat el contingut de YouTube que visionen els nens, i no obstant això estan deixant que els seus fills accedeixin a ell, fins i tot a edats molt primerenques, tot i les advertències reiterades dels pediatres d'allunyar els menors de dos anys de les pantalles i no exposar més de mitja hora diària els que tenen entre els dos i cinc anys.

Aquesta contradicció també s'observa en la relació dels pares amb les joguines tecnològics. Solen expressar valoracions negatives quan se'ls pregunta de forma genèrica sobre l'associació entre joguines i tecnologia, però la seva opinió canvia quan se'ls plantegen casos concrets i hi ha diversos joguines tecnològiques que figuren entre els de major acceptació, com els kits de robòtica o programació. De fet, el 52% de les joguines que han rebut en l'últim any els nens entrevistats incorporaven tecnologia. "Els pares i mares no busquen la tecnologia com un fi en si mateix, sinó que el que els interessa és el valor que pot aportar la seva presència", comenta Busó. En aquest sentit, els pares consideren que la tecnologia desenvolupa habilitats i aptituds com la lògica, l'estratègia o la concentració, però també admeten efectes negatius com el major sedentarisme o l'accés a continguts inapropiats.

Els resultats de l'estudi que acompanya la guia AIJU també posen de manifest que per més que als pares els agradi veure jugar als seus petits amb el mateix que jugaven ells en la seva infància, els entreteniments, llocs i temps de joc han canviat. Mentre que el 40% del temps de joc infantil dels actuals adults es desenvolupava al carrer, el 52% del dels seus fills té lloc a casa, un 33% al parc i només el 14% és joc al carrer, entre altres raons perquè en moltes places i passejos on abans es jugava molt ara hi ha cartells que prohibeixen jugar a la pilota, anar en bici o patinar, i perquè les activitats extraescolars deixen poc temps d'oci lliure als infants, ho expliquen a l'avantguarda.

I a tot això caldria afegir que aquests nens que viuen permanent en una realitat digital segueixen rebent un ensenyament en l'escola antiquat i analògic que no té res a veure amb les necessitats que tindran de grans en el seu àmbit laboral, i el més preocupant és que els docents no s'han adonat ni de lluny d'aquesta casuística, que fa que ensenyin als nens asignatures obsoletes que mai faran servir. Aqui si que hauria de reciclar i evolucionar i molt als mestres i a l'ensenyament en general que en ple segle XXI aplica els mateixos mitjans i mètodes d'ensenyament de mitjans del segle XX. Parlen de prohibir els mòbils a l'escola i potser s'hauria de prohibir els llibres i a molts mestres.

(*) ... per fer l'enunciat gilipuament correcte hauria d'escriure: els nens, nenes, nens trans, nenes trans, nens homosexuals o nenes lesbianes, ja no juguen als botiguers.....bla, bla, bla...