En una entrevista publicada a la vanguardia a Michael Busch, conseller delegat de Thalia, la principal cadena de llibreries alemanya, aquest diu: "Estem preocupats perquè han desaparegut sis milions de lectors a Alemanya en pocs anys. No es tracta d'una fotesa, sinó d'un terratrèmol. No podem seguir com fins ara (...) hem de ser capaços d'atreure de nou moltes persones al llibre i a la lectura. Però igualment estem inquiets per les conseqüències socials de la no lectura. Quan ara la gent diu que té menys temps per als llibres, vol dir que cada vegada s'ocupen menys a fons dels temes, tenen menys temps per a si mateixos i per entusiasmar-se amb bons relats. Vol dir que també imaginen menys històries al seu cap. A la companyia ens hem preguntat per què és bo llegir. I hem conclòs que perquè creiem que el món millora amb més lectura i continguts inspiradors".
Segons el baròmetre d'hàbits de lectura, el 40,3% dels ciutadans espanyols no llegeixen mai un llibre. I en cinc anys el nombre de persones que llegeixen diàriament ha baixat en més d'un milió. És a dir, que el que explica Busch del seu país, val per al nostre. Un altre element significatiu que s'aprecia és que a Alemanya, l'extrema dreta creix allà on hi ha menys llibreries, on hi ha un menor accés a la lectura. El populisme s'alimenta dels menys il·lustrats, dels que tot just reflexionen, dels que estan disposats a creure qualsevol cosa. "La superficialitat és terra abonada per al radicalisme", adverteix Busch. És per això que van a llançar aquest Nadal una campanya publicitària a favor del llibre amb la frase "Món, segueix atent i despert", com un avís perquè no pensin els altres el que hauríem de pensar nosaltres. El problema d'un món amb menys lectors no és el que es perden els que no llegeixen, sinó el mal que poden causar a la resta dels nàufrags de la cultura.